Província de Girona
Santa Coloma de Fitor
(Vulpellac, Baix Empordà)
41º 54,445'N ; 3º 5,276'E
Temple consagrat pel bisbe Gormar de Girona l'any 948.
Actualment està formada per dues naus acabades en dos absis semicirculars.
Resulta difícil interpretar la cronologia del temple. Fins fa poc es creia
que la nau del costat nord
era més antiga que la del costat sud, si bé l'absis sud és més antic
que el nord. Les obres de restauració realitzades al llarg de l'any 2012 han
posat de manifest que la nau sud és la més antiga.
Aquesta nau té volta de canó lleugerament apuntada i reforçada amb un
arc toral, que substitueix a l'original de canó ultrapassada. Posteriorment, va ser allargada vers ponent.
La nau nord, afegida encara en època romànica, està coberta amb volta de
canó feta amb lloses disposades en forma de plec de llibre.
Tots dos absis són semicirculars. El de la nau meridional, com ja hem
comentat, és més arcaic i
està fet amb opus spicatum.
En la seva part interior s'han
conservat algunes restes de pintures murals de tipus geomètric.
En l'absis sud es pot veure una porta oberta en època moderna per comunicar
el temple amb la sagristia. Actualment no queda cap rastre d'aquesta
estança, només l'arc de la porta, ja que va ser enderrocada en l'anterior
restauració.
Les naus es comuniquen mitjançant dos arcs de mig punt de
grans dimensions. El més occidental i estava cegat fins l'any passat, que es
va tornar a obrir parcialment. No es va poder obrir totalment, doncs aquesta
part de la nau nord coincideix amb la base de la torre campanar.
Els absis es comuniquen amb una obertura moderna de perfil rebaixat.
L'accés al temple es realitza pel mur sud, on hi ha
una porta formada per dos arcs en gradació amb
dovelles llises.
Als peus de la nau nord s'alça la torre de campanar. Té planta
rectangular. S'eleva dos pisos per sobre de l'alçada de la nau.
El primer
pis és més antic i en ell s'obren finestres de mig punt lleugerament
ultrapassades. El segon pis correspon a una ampliació que es va fer en el
segle XII. Està construït segons el cànon llombard amb finestres
geminades i un fris d'arcs cecs en cada mur. Està coronat amb una
coberta piramidal a quatre aigües.
|