Les primeres notícies d'aquest temple les tenim en el segle X, en una butlla del papa Gregori V que confirmava l'església de Sant Quintí com una possessió del monestir de Sant Genís i Sant Miquel de Besalú.

En el segle XVIII perd la condició de parròquia i passà a dependre de Sant Romà de Joanetes. 

El temple té una única nau rectangular molt ampla acabada a l'est amb un absis també rectangular.

Aquest és l'únic element que resta en peus del temple del segle XIII, fet amb carreus ben tallats i disposats en fileres rectangulars. És un moment en que es substitueixen els absis semicirculars per a retornar a les formes arcaïtzants d'una capçalera carrada.

L'absis té dues finestres de mig punt i doble esqueixada, obertes al mur est i al sud.

La resta del temple correspon  a l'ampliació que es va fer en el segle XVIII, en aquest cas amb petits carreus distribuïts de manera irregular i units amb molt morter.

L'antic absis es va condicionar com a sagristia, fins que en 1980 es va restaurar el temple i es va eliminar la separació creada entre els dos espais, retornant a l'absis la funció per a la que va ser construït.

En el Museu Comarcal de la Garrotxa es conserven unes canadelles de coure procedents d'aquesta església. La seva fabricació està atribuïda al taller de Llemotges durant el segle XIII.