Les primeres notícies al voltant d'una edificació religiosa en aquest indret es remunten a l'any 904, quan es va consagrar una església dedicada a Sant Pere. Posteriorment el compte Guifré II de Besalú ordenà construir un monestir. La vida monacal va durar fins l'any 1665, moment en que, degut al mal estat de les dependències, els monjos van anar a viure a cases particulars. Un altre moment clau en la història del monestir va ser l'any 1759. Desprès d'una època de tensions entre el bisbat i el monestir, aquest va perdre la condició de parròquia en favor de l'església de Santa Maria, que està just al davant. Amb l'exclaustració del 1835 es va posar fi a la vida monacal. A finals del segle XIX van començar les obres de restauració que es van perllongar durant el segle XX.

Del monestir avui en dia només es pot observar l'església, del segle XII. La resta d'edificacions es van eliminar durant la restauració que es va fer a partir de 1930. 

L'església té planta de creu llatina, amb una sola nau i transsepte.

La seva capçalera està formada per cinc absis, tots ells carrats.

L'absis central té la mateixa amplada que la nau i està cobert amb una volta apuntada, que arrenca d'una senzilla motllura.

Els absis laterals són de menors dimensions i estan coberts amb una volta da canó. S'obren al creuer, dos en cada braç,  mitjançant un senzill arc de mig punt.

La nau es cobreix amb una volta apuntada, que es reforça amb tres arcs torals.

En el creuer s'alça una cúpula, que es recolza en trompes i petxines. Una motllura recolzada en mènsules llises recorre interiorment el seu perímetre.

Aquesta cúpula es transforma a l'exterior en un cimbori octogonal. Sota la teulada trobem una cornisa recolzada en mènsules llises, com les que podem trobar decorant la part interior. Aquest cimbori esta coronat amb una petita torreta. El campanar és la part més esvelta, que trenca amb la sensació de robustesa dels murs del temple. Està format per dos pisos. El primer té una única finestra per cada costat. En canvi, a la segona planta trobem dues finestres geminades. Els murs estan fets amb blocs de pedra ben tallats i sense decoració.

En els murs laterals del temple, prop del creuer, ens sorprenen dos petits passadissos, excavats dins el propi mur, que ens porten fins als braços del creuer. Aquests es van construir per tal que els possibles moviments dels fidels no interferissin en les celebracions litúrgiques. 

La porta d'accés es troba en el mur oest i segueix la línia d'austeritat de tot l'edifici. Està formada per tres arcs de mig punt en gradació.

Les columnes i capitells de l'arquivolta exterior s'han perdut i només podem observar els interiors, que estan decorats amb motius vegetals i animals.

Sobre la porta es poden veure les cartel·les que servien de suport  per a  un porxo de fusta, del que no s'ha conservat res. 

En el braç sud del transsepte s'obre una altra porta, molt més petita i formada per un senzill arc de mig punt. Aquesta permetia l'accés al claustre, avui desaparegut.

En un document del 1460 ja consta que el claustre s'havia enrunat. Es probable que alguns dels seus capitells es re aprofitessin  en la veïna parròquia de Santa Maria. Aquests es van fer servir com a base de l'altar major.

En el presbiteri de sant Pere també es conserven dos capitells, tot i que molt erosionats.  En un d'ells encara es  poden veure uns quadrúpedes esculpits.

Als peus del temple es conserven dos fragments esculpits d'algun retaule o sepulcre i una talla gòtica de la Verge.

Voldria agrair al rector de Santa María el tracte rebut i les facilitats per poder visitar l'interior del temple monacal de Sant Pere. Quan vas recorrent el territori, és molt reconfortant trobar-se amb gent, que conscient del tresor que té a les seves mans, no se'l guarda per a ell, si no que el mostra orgullós a totes les persones que s'acosten a contemplar-lo. Gràcies per obrir-nos les portes de casa seva.