El temple apareix documentat per primera vegada en 1115, quan fou cedida al priorat de Santa Maria de Lladó. En el segle XVII va perdre la condició de parròquia, convertint-se en sufragània de Sant Cristòfol dels Horts. L'església va restar abandonada durant molts anys i es va enfonsar la coberta. Entre 1973-75 per iniciativa particular fou restaurada i s'hi restablí el culte. 

Està format per una sola nau allargada i acabada en un absis semicircular, cobert amb una volta de  quart d'esfera. La volta arrenca d'unes cornises bisellades a la nau i de bossell a l'absis.

Els diferents aparells amb que està construït el temple ens fa pensar que fou construït en dos etapes diferents. Així doncs el temple que podem veure en l'actualitat és una reconstrucció feta a finals del segle XII o principis del XIII, sobre les restes d'un edifici anterior.

En el mur sud trobem la porta d'accés. Està formada per un senzill arc de mig punt adovellat i timpà llis. Sobre la porta hi havia una làpida sepulcral de meitats del segle XII, que actualment es conserva en la parroquia de Maçanet de Cabrenys. És una làpida de marbre blanc esculpida, que representa les exéquies d'un difunt. Aquest està en el centre de la imatge, estirat en un llit de sis potes. Sobre el pit sosté un calze. Dos personatges recolzats sobre el difunt el ploren. En el costat esquerre trobem un capellà beneint-lo. A la dreta un altre personatge sosté una creu i l'aigua beneita. Sobre el difunt trobem la seva ànima, pujada al Cel per dos àngels.      

En la porta, a mitjans de la dècada dels vuitanta, encara es conservaven els batents de forja romànica. Malauradament ara només queden les seves marques a la fusta. Desconec si han estat traslladades a la parròquia de Maçanet de Cabrenys o bé han estat robades. Si que es conserva in situ el pany, lleugerament decorat.

En el mur oest, la part més antiga del temple, s'alça un campanar de cadireta de dos ulls.