Les primeres notícies reals del temple les tenim en la seva acta de consagració datada en juliol de l'any 978. També es menciona aquest indret en la "suposada" acta de fundació de la catedral de la Seu d'Urgell l'any 839, però l'autenticitat d'aquest document és mes que dubtosa.  

L'edifici actual data del segle XII o finals del XI, tot i que ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles.

Una d'aquestes intervencions tingué lloc en 1427, quan un terratrèmol va enfonsar la volta de la nau i calgué refer-la. És per aquest motiu que trobem una volta de canó apuntada.

Està format per una sola nau rectangular, acabada en un absis semicircular de menors dimensions que la nau.

L'interior de la conca absidal està decorada amb  pintures de factura moderna, però evocant l'estil romànic.

Posteriorment s'hi van afegir dues capelles quadrades a mode de fals creuer. La del costat nord va servir com a base per a que en el segle XV s'alcés una torre de campanar.

Adossat al mur sud trobem l'element més interessant de tot el conjunt: el porxo. És molt senzill, com tot el temple, i el formen sis arcs de mig punt adovellats on destaquen els seus capitells, d'influència rossellonesa.

Si iniciem el recorregut dels capitells des de l'esquerra, en el primer podem veure a un personatge de grans espatlles agafant pel coll a dues àguiles. Una escena que es repeteix en la part posterior del capitell.

El següent capitell ens torna a mostrar figures humanes, que en aquest cas apareixen entre fulles de palmera. Dues de les figures són homes, ja que porten barba i bigoti. Porten vestits sumptuosos. Les altres dues són dones. Una molt jove, en el costat est i una més gran en el costat sud. Amb aquesta metàfora es narra el curs del Sol, que neix per l'est i a mesura que va creixen es dirigeix cap al sud.

El tercer capitell té representats dos grius en cada cara del capitell, que s'uneixen a través de la cara en els angles. En la part central dels capitells podem veure una cara amb grans ulls, que xuclen les ales dels grius amb dues grans llengües.

El quart capitell és molt similar al segon amb fulles de palmera en els angles i la cara d'un personatge en cadascun dels costats.

En el darrer capitell hi ha representats quatre lleons, amb els cabells finament tallats. En la part superior de cada cara, en el centre, trobem novament una rostre humà.

El porxo protegeix la porta d'entrada, formada per un senzill arc de mig punt adovellat.

En els batents encara es conserva part de la ferramenta romànica original, a base de cintes i volutes. El picaporta, en canvi, ja és d'època gòtica.

L'any 1606 es va allargar el temple pels peus de la nau, on es va construir un cor elevat. A aquest nou tram se li va afegir una sagristia en el mur sud.

Sota el cor, es conserva una interessant pila baptismal, decorada amb un fris ondulant i una creu, que va ser portada d'un poble d'Orense fa uns anys.

Segons la Catalunya Romànica, procedent d'aquest temple es conserva en el Museu Episcopal de Vic, una gran creu de fusta. Els seus extrems estan decorats amb una flor de llis. En el la part central, hi ha representat un Agnus Dei. No us podem mostrar cap imatge, doncs no hem sabut localitzar aquesta creu no en l'exposició permanent ni en les galeries d'estudi d'aquest museu.

Tampoc es conserva en aquest temple el frontal d'altar gòtic. de meitats del segle XIV, que forma part del fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya, mentre que en el temple hi ha una còpia. Està dedicat a la Passió de Crist i a l'Eucaristia.