Província de Girona
Sant Jaume de Queralbs
(Queralbs, Ripollès)
42º 20,996'N ; 2º 09,704'E
Les primeres notícies reals del temple les tenim en la seva acta de
consagració datada en juliol de l'any 978. També es menciona aquest indret
en la "suposada" acta de fundació de la catedral de la Seu
d'Urgell l'any 839, però l'autenticitat d'aquest document és mes que
dubtosa.
L'edifici actual data del segle XII o finals del XI, tot i que ha
patit nombroses modificacions al llarg dels segles.
Una d'aquestes
intervencions tingué lloc en 1427, quan un terratrèmol va enfonsar la
volta de la nau i calgué refer-la. És per aquest motiu que trobem una
volta de canó apuntada.
Està format per una sola nau rectangular, acabada en un absis
semicircular de menors dimensions que la nau.
L'interior de la conca absidal està decorada amb
pintures de factura moderna, però evocant l'estil romànic.
Posteriorment s'hi van afegir
dues capelles quadrades a mode de fals creuer. La del costat nord va servir
com a base per a que en el segle XV s'alcés una torre de campanar.
Adossat al mur sud trobem l'element més interessant de tot el conjunt:
el porxo. És molt senzill, com tot el temple, i el formen sis arcs de mig
punt adovellats on destaquen els seus capitells, d'influència rossellonesa.
Si iniciem el recorregut dels capitells des de l'esquerra, en el primer
podem veure a un personatge de grans espatlles agafant pel coll a dues
àguiles. Una escena que es repeteix en la part posterior del
capitell.
El següent capitell ens torna a mostrar figures humanes, que en aquest
cas apareixen entre fulles de palmera. Dues de les figures són homes, ja
que porten barba i bigoti. Porten vestits sumptuosos. Les altres dues són
dones. Una molt jove, en el costat est i una més gran en el costat sud. Amb
aquesta metàfora es narra el curs del Sol, que neix per l'est i a mesura
que va creixen es dirigeix cap al sud.
El tercer capitell té representats dos grius en cada cara del
capitell, que s'uneixen a través de la cara en els angles. En la part
central dels capitells podem veure una cara amb grans ulls, que xuclen les
ales dels grius amb dues grans llengües.
El quart capitell és molt similar al segon amb fulles de palmera en els
angles i la cara d'un personatge en cadascun dels costats.
En el darrer capitell hi ha representats quatre lleons, amb els cabells
finament tallats. En la part superior de cada cara, en el centre, trobem
novament una rostre humà.
El porxo protegeix la porta d'entrada, formada per un senzill arc de mig
punt adovellat.
En els batents encara es conserva part de la ferramenta
romànica original, a base de cintes i volutes. El picaporta, en canvi, ja és
d'època gòtica.
L'any 1606 es va allargar el temple pels peus de la nau, on es va construir un cor elevat. A aquest nou tram
se li va afegir una sagristia en el mur sud.
Sota el cor, es conserva una interessant pila baptismal, decorada amb un fris
ondulant i una creu, que va ser portada d'un poble d'Orense fa uns anys.
Segons la Catalunya Romànica, procedent d'aquest temple es conserva en el Museu
Episcopal de Vic, una gran creu de fusta. Els seus extrems estan decorats amb
una flor de llis. En el la part central, hi ha representat un Agnus Dei.
No us podem mostrar cap imatge, doncs no hem sabut localitzar aquesta creu no
en l'exposició permanent ni en les galeries d'estudi d'aquest museu.
Tampoc es conserva en aquest temple el
frontal d'altar gòtic. de meitats del
segle XIV, que forma part del fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya, mentre
que en el temple hi ha una còpia. Està dedicat a la Passió de Crist i a
l'Eucaristia.
|