Els inicis del temple són força confusos, si bé en dos escrits del segle XVIII trobem que a l'interior del temple es conservava una làpida, probablement del segle X, en que s'explicava que el temple havia estat destruït dos cops pels sarraïns. Es desconeix quan va ser la primera destrucció i posterior reconstrucció. En canvi, el segon atac es va produir l'any 935, reconstruint-se el temple vuit anys més tard. 

Està situada al costat d'un castell, que va ser reformat totalment en el segle XVII, ja que durant la Guerra dels Segadors fou cremat. L'església va patir molts desperfectes i en el segle XVIII ja amenaçava ruïna. Amb la desamortització passà a mans privades i durant molt de temps va ser utilitzada com a magatzem agrícola. En l'actualitat tant el castell com l'església són propietat privada i no s'hi pot accedir. El castell presenta un bon estat de conservació, mentre que el temple es troba en un estat lamentable i ruïnós.

El temple està format per una sola nau rectangular acabada en un absis semicircular. La nau presenta un creuer, que no sobresurt en planta. La nau està coberta amb volta de canó, reforçada amb dos arcs torals recolzats en pilars rectangulars.  

L'absis està decorat externament amb motius llombards amb arcs cecs i lessenes. Per la part interior també presenta decoració. En aquest cas són set arcs cecs recolzats en pilars adossats amb impostes bisellades. En la part central del tambor absidial s'obre una finestra de doble esqueixada. Quan el temple passà a ser un magatzem, s'hi va obrir una porta en el costat esquerre de l'absis. 

Originàriament s'accedia al temple per una porta que hi ha en el mur oest, avui cegada. Està formada per tres arcs de mig punt adovellats. Les claus dels arcs estan a punt de caure i amb ells part del mur, el que justifica la presència d'un ferro que intenta apuntalar-les. Potser caldria que els propietaris busquessin una millor solució per tal de no perdre per sempre aquest interessant edifici, que és part del nostre patrimoni. 

Per sobre de la porta trobem una finestra de mig punt, també cegada. Tots dos elements estan emmarcats per un gran arc de mig punt, sobte el que s'obre un ull de bou. 

En el costat sud del transsepte s'alça una torre campanar, de planta quadrada, que es va construir en època gòtica. Es desconeix si el darrer pis es va arribar a fer o s'ha perdut amb el pas dels segles. 

Lamentablement la tanca que envolta la finca i la vegetació no em van permetre captar imatges més properes i de major qualitat. De totes maneres, crec que reflecteixen prou bé els trets característics de l'edifici i l'estat d'abandó a que el tenen sotmès els seus propietaris.