Situada a la part més alta de la població, destaca per la seva impressionant alçada. Les primeres  notícies que tenim del temple daten de finals del segle XI, on s'esmenta en l'acta fundacional de la canònica de la seu gironina, ja que els comptes Ermessenda i Berenguer en van cedir la meitat de la parròquia a la nova catedral. 

El temple té una única nau coberta amb una volta apuntada i acabada en un absis semicircular. En el segle XV es va alterar notablement la seva fesomia, ja que es va fortificar. Es va augmentar l'alçada dels murs perimetrals fins a doblar l'alçada del edifici. En aquests murs trobem finestres en forma d'espitllera i un matracà. Es va mantenir la cornisa de l'anterior teulada, cosa que ens permet veure l'alçada original del temple i la part afegida.

En els segles posteriors van continuar les reformes. Entre els segles XVI i XVII es construeixen les capelles laterals i la sagristia. En el XVIII es va fer una nova portalada. Sobre ella encara s'observen els dos arcs cegats de l'antic campanar de cadireta.  El darrer afegit es va produir en el segle XIX, quan es va alçar la torre de campanar.