Església citada per primera vegada l'any 1182. La reina Elionor va vendre la seva jurisdicció a l'abat de Sant Esteve de Banyoles.

Es va edificar en la primera meitat del segle XII, amb una única nau  coberta amb una volta apuntada. La nau està acabada en un absis semicircular.

La part superior de l'absis està decorada amb un fris de dents de serra i arcs cecs recolzats amb cartel·les.

En el centre del tambor absidal  s'obre una finestra de doble esqueixada i formada per un doble arc de mig punt.

La portalada es troba en el mur oest. Està formada per tres arcs de mig punt en gradació, llinda i timpà.

En ella es conserva el forrellat de tradició romànica.

Sobre la porta hi trobem una finestra, amb quatre arcs en gradació.

A la façana es pot observar el sobrealçament que es va fer amb posterioritat i el campanar de torre.

Com molts altres campanars de la comarca, té el seu accés per una escala situada en l'exterior del temple, adossada al mur sud.

En aquest mateix mur s'obren tres finestres de mig punt i doble esqueixada, que il·luminen el temple.

En 1795 va ser saquejada per les tropes franceses.