Província de Girona


Santa Maria de Porqueres
(Porqueres, Pla de l'Estany)

42º 7,350'N ; 2º 45,003'E     




S'han trobat vestigis de l'època ibera i visigòtica en aquest indret. Gràcies a les excavacions s'ha pogut trobar restes d'un temple pagà i un paleocristià. Hi ha documents que confirmen que l'any 840 ja existia una capella en aquesta zona. L'any 1182 va ser substituïda per l'actual construcció romànica.


Es tracta d'una edificació d'una sola nau coberta amb volta de canó, la qual va ser refeta l'any 1957 quan s'hi van fer unes obres de conservació, doncs els murs amenaçaven amb desplomar-se.

Vista general   Absis

El seu absis, força allargat, és semicircular per la part exterior, mentre que per dins està format per tres absidioles semicirculars separades per pilars i dues més en el presbiteri de planta rectangular i volta de canó. En cada absidiola s'obre una finestra de mig punt i una esqueixada. Recorre el tambor absidal, en el punt on arrenca la volta, una imposta decorada amb medallons entre dues mitges canyes. La volta, com la de la nau, és de factura moderna.


Els pilars que separen les capelles absidals tenen els seus capitells esculpits amb pinyes els dos més exteriors i amb un entrellaçat els dos centrals. Malauradament la col·locació de un vidre blindat, per protegir una talla de la Mare de Déu, impedeix fotografiar un d'ells.

Capitell de l'absis   Capitell de l'absis

Capitell de l'absis


Les parets i en general tot l'interior no tenen decoració, únicament la imposta on arrenca la volta i que voreja tota la nau. També destaca l'arc triomfal. És l'element més visible de la nau. És de mig punt, llis però resseguit per una motllura en forma de bossell decorada amb motius vegetals, que comença i acaba amb un cap de monstre. Originàriament aquest arc era ultrapassat, però en la reforma del 1957 se li va donar l'aparença actual. Es creu que va ser realitzat en la segona meitat del segle XII.

Interior de l'absis   Motllura de l'arc triomfal

L'arc triomfal està recolzat sobre dues columnes cilíndriques amb capitells ricament decorats, cosa que sobta tenint en compte la sobrietat del temple. Els capitells són de grans dimensions i estan dividit en tres espais. En la part superior tenim l'àbac, després el cos del capitell, que de sobte s'aprima bruscament per unir-se al fust de la columna, molt més estret. En el capitell del costat esquerre veiem a un personatge amb barba, que porta capell. De la seva boca surten (o arriben) dues tiges, que agafa amb les mans. El personatge de l'altra cara del capitell presenta una forma similar, també amb barba. Tots dos tenen una anatomia desproporcionada per tal d'adaptar-se a la forma del capitell. Entre les cames de tots dos hi ha un petit personatge nu, que té una serp enroscada al cos i li mossega el coll.


A l'àbac hi trobem tota una sèrie de personatges, que representen als dotze Apòstols, un pantocràtor que ens beneeix amb la seva mà, la Mare de Déu i el Nen. En els dos angles veiem una àliga amb les ales tancades.

Detall del capitell esquerre   Detall del capitell esquerre

El capitell de la dreta té una estructura similar, amb dos personatges barbats i amb capell, un dels quals només el veiem de cintura cap amunt.


En aquest cas són àngels els que ocupen la cara central de l'àbac, dos dels quals sostenen la mandorla on hi ha una Maiestas Domini. Tornem a trobar una mandorla amb la imatge de Crist a l'altra cara visible, acompanyat d'Adam i Eva, que estan a banda o banda de l'arbre del Paradís on hi ha una serp, d'un personatge grotesc i un àngel amb les ales obertes. En els angles es van representar a dos serafins.

Detall del capitell dret    Detall del capitell dret

En l'absis veiem una biga decorada d'època medieval. En la part central veiem un forat, on s'encaixava una creu, que estava flanquejada pel sol i la lluna, envoltats d'estels, tots ells pintats a la biga.

Biga del presbiteri    Detall de la biga del presbiteri

També es conserva la pila baptismal romànica, feta amb travertí i totalment llisa.


La porta d'entrada també està ricament decorada. Està construïda en un cos avançat a la façana oest i està formada per quatre arcs en gradació de ferradura, més marcada quan més a l'exterior. Envolta el conjunt un guardapols decorat amb un motiu de ziga-zaga. Aquest descansa en dues impostes, decorades amb palmetes.

Porta d'accés   Detall de la imposta

Els dos arcs centrals reposen en unes columnes amb capitells decorats amb motius vegetals i animals. Els interiors tenen inspiració coríntia, amb fulles d'acant i rosetes. En l'àbac hi ha lleons, dels quals dos comparteixen cap en l'angle del capitell i dels altres dos només veiem la meitat posterior. Els capitells exteriors estan decorats amb pinyes i palmes a la cistella i palmes a l'àbac.

Capitells drets   Capitells drets

A l'arquivolta interior podem trobar un altre dels elements característics d'aquesta edificació. Es tracta de vint-i-dos medallons còncaus que recorden les monedes romanes i representen animals, elements humans i ornamentals.

Detall medallons de la façana   Medallons de la portalada   Medallons de la portalada

Medallons de la portalada   Medallons de la portalada   Medallons de la portalada

Medallons de la portalada   Medallons de la portalada   Medallons de la portalada


Corona el mur oest un campanar del segle XVIII, que oculta l'espadanya romànica. Durant la restauració de 1957 s'havia d'eliminar el campanar actual, per tornar a mostrar l'original, conservat íntegrament adossat al darrera, però finalment no es va fer.