Junt a l'actual cementiri del poble de Cabanes, trobem les restes d'un antic temple, del qual no es coneix la seva advocació. Tampoc tenim dades fiables dels seus orígens. Alguns estudiosos l'han vinculat amb l'església de Sant Maurici, que ja apareix en l'acta de consagració de l'església de sant Joan de les Abadesses. Durant els segles X i XI trobem diversos documents que parlen de les esglésies de Cabanes, sense especificar-ne l'advocació, ni el nombre exacte.

Una altra teoria apunta a que es tracta de l'antiga parròquia de Cabanes. L'actual temple parroquial, dedicat a Sant Vicenç, està situat al bell mig del poble i davant del castell. Es va construir en el segle XVIII. No sembla que hi hagi vestigis d'un temple anterior sota l'actual edifici barroc. Per tant, no seria d'estranyar que aquesta teoria fos realitat. En molts pobles de l'Empordà com Peratallada, Palau-Sator o Monells, l'església es troba situada fora dels murs. En alguns com la Selva de Mar o Bellcaire la parroquialitat es va traslladar a un nou temple situat a l'interior del nucli urbà i en d'altres casos com Foixà, Torroella de Fluvià o Palau-Savardera, el temple i el castell tenen barris independents al seu voltant. No és descabellat pensar que l'església, situada a l'actual cementiri i malgrat estar a les afores del poble, fos en realitat l'antiga parroquial.

Si aquesta segona hipòtesis és correcta, el temple romànic també estava dedicat a Sant Vicenç? O potser estava sota l'advocació de Sant Maurici i era la capella del castell era la que estava dedicada a Sant Vicenç? Masses incògnites que fins ara poques persones han intentat resoldre... De fet les restes del temple havien passat totalment desapercebudes, totalment cobertes per heures. Per sort, en 1988 van ser descobertes per Carme Riu.

A finals del 2011, aquestes runes van ser motiu de polèmica en el Congrés dels Diputats. El ministeri de Foment va atorgar una subvenció al municipi de Cabanes una subvenció per a la capella del cementiri. Resulta que a Espanya hi ha dos municipis amb el nom de Cabanes i cap dels dos havia demanat tal ajuda. En el text ministerial no s'especificava a quin dels dos municipis havia estat atorgada i des del ministeri es va comunicar la decisió al ajuntament de Cabanes de Castelló, a la Comunitat Valenciana, que va encarregar un estudi i va iniciar les obres. En adonar-se del error, el ministeri ho va indicar als dos ajuntaments, però degut a la falta de líquid en les arques de l'Estat, aquestes obres no s'han portat mai a terme.l

De l'antic temple romànic només queda en peu el seu mur de tramuntana, aprofitat com a mur de tancament del cementiri. Aquest temple tenia una sola nau, capçada a l'est per un absis semicircular, conservat parcialment.

El temple presenta dos moments de construcció clarament diferenciats. L'absis i el tram de la nau més propera a aquest estan formats per carreus no gaire ben escairats, però que formen filades més o menys regulars. Malauradament només es conserven unes vuit filades d'aquesta construcció més primitiva.

Posteriorment es va allargar el temple pel sector de ponent, en més del doble la seva longitud. En aquest cas el mur estava fet amb carreus més grans i perfectament escairats, que formaven fileres regulars. En aquest cas han desaparegut la majoria de carreus, probablement agafats pels habitants de la zona, quedant a la vista el morter. Només es conserven les dues fileres inferiors i alguns fragments en la part superior del mur.