Ens trobem davant del que molt probablement va ser el primer monestir femení del Cister de tota la península ibèrica. Fins ara, la primera referència històrica de que es disposava data del 16 de Maig del 1158, quan l'arquebisbe de Tarragona Bernat Tort i el bisbe de Girona Berenguer de Llers van confirmar a la priora de Santa Maria de Valldemaria, Ricsenda, diverses possessions lliurades al monestir per Berenguer de Maçanet i Gausfred de Rocabertí.

Per tant, cal pensar que la comunitat ja s'havia establert a la zona uns anys abans, procedent de l'abadia francesa de Nonenque o Noninges, de la que Valldemaria en fou filial. Un document trobat recentment, sembla que avançaria la fundació del cenobi a la dècada anterior. Aquest document serà presentat en la propera publicació del Taller d'Història de Maçanet de la Selva.

En 1164 la priora Ermessenda va rebre una important donació de terres a Passanant, l'Espluga de Francolí  i a la Tallada de mans d'Almodis, filla de Ramon Berenguer III. Cinc anys més tard es funda el monestir de Sant Feliu de Cadins i Ermessenda va traslladar la seva residència a aquest no cenobi, passant Santa Maria de Valldemaria a ser un priorat depenent d'aquest. Malgrat aquesta dependència oficial, les monges de Maçanet van seguir fent vida pràcticament independent, gràcies al suport de la família dels Cabrera.

En 1355 cinc monges de la comunitat van ser acusades de seduir a Constança d'Hostalric per que aquesta es fes monja i donés tots els seus bens a la comunitat. El bisbe va iniciar una investigació que no es va cloure fins nou anys més tard. quan es va excomunicar a les religioses i a la confiscació dels seus bens. Aquesta sentència va posar en una situació molt crítica a la comunitat, que va necessitar d'una ordre episcopal per a que les monges poguessin rebre aliments per a la seva subsistència.

En 1492 només residien al priorat sis monges. Anys més tard, en morir la priora Aldonça de Palol, va ser triada una nova priora entre les cinc monges restants. Aquesta va ser Isabel Pasqual, que no va tenir el vist-i-plau del bisbe de Girona, que va nomenar com a priora a Violant de Biure, una parenta seva. Després de diverses vicissituds, Isabel Pasqual es va consolidar com priora. En 1543 la comunitat es trasllada al monestir de Sant Daniel de Girona, cansada de patir robatoris i assalts. En 1550 s'abandona definitivament el priorat i es fusionen les dues comunitats.

Mig segle més tard, en 1603, es va vendre l'edifici i les seves terres a la família Jalpí de Tordera, amb la condició que la capella es conservés en bon estat i oberta al culte. El priorat es va convertir en un mas i la capella va ser utilitzada com a magatzem. La imatge romànica de la Verge va ser  traslladada a la casa d'aquesta família d'Arenys.

Després d'haver-ne estat els propietaris durant tres segles, en 1904 els Jalpí van vendre Valldemaria a Vicenç Coma i Ferrer. Posteriorment va passar a mans de l'exercit, fins que en 1957 Feliu Pou i Ros s'hi estableix com a masover. Des de 1996, aquesta família n'és la propietària. Les poques restes del monestir que han sobreviscut als pas dels segles estan integrades en el mas familiar. La més destacada és la capella, restaurada entre els anys 2004 i 2008 pel Taller d'Història de Maçanet amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

L'església està integrada dins del mas, de fet exteriorment passa totalment desapercebuda. Un cop travessada la porta moderna, ens trobem amb un fragment de l'antiga façana.

En ella s'obre la porta d'accés al temple formada per un senzill arc adovellat. Els muntants s'han perdut, doncs durant el temps en que el temple es va utilitzar com a magatzem es van eliminar per permetre l'accés més còmode dels objectes emmagatzemats.

L'església està formada per una senzilla nau rectangular, coberta amb una volta lleugerament apuntada i capçada per llevant amb un absis semicircular.

L'absis és llis i només presenta una senzilla finestra de mig punt i doble esqueixada, tornada a obrir durant la restauració.

En el mur sud, junt al presbiteri, s'obria una altra finestra, molt alterada al llarg dels segles i actualment cegada.

El temple tenia una altra porta en el mur sud, que comunicava amb les dependències monacals, actualment molt modificada.

La tradició diu que en temps del comte Borrell de Barcelona, uns pastors van trobar en una vall del terme de Maçanet una imatge de la Verge. En el indret de la trobada es va construir una capella i el lloc va ser conegut a partir d'aquell moment com a Vall de Maria. A continuació reproduïm una de les fotografies d'aquesta Mare de Déu, que hem extret dels plafons informatius que hi ha en el temple.

Aquesta imatge, com ja hem comentat, va restar al temple fins a meitats del segle XVII, quan la família Jalpí la va portar a diferents residències seves, fins instal·lar-la definitivament en l'oratori de la seva casa d'Arenys de Munt.  Malauradament fa uns anys se li va perdre la pista, quan es va vendre la propietat a uns promotors immobiliaris. En el temple podem trobar una rèplica en ceràmica feta a partir de les fotografies que es conserven de l'original.

En el mur de tramuntana, al costat del presbiteri, s'obre un arcosoli on hi havia un altar dedicat a Sant Antoni.

Des d'aquí voldríem agrair a en Juli Campeny, president del Taller d'Història de Maçanet de la Selva, la seva amabilitat a l'hora d'acompanyar-nos fins al temple. També agraïm als propietaris de Valldemaria el fet de permetre'ns entrar a casa seva i fotografiar el temple.