Les notícies més antigues d'aquesta casa forta les trobem a finals del segle XIII, quan va ser objecte d'un setge protagonitzat pel comte d'Empúries, que atacava a un vassall rebel. Aquest setge va tenir tanta repercussió que va ser necessària la intervenció de rei Jaume II.

L'edifici, construït a finals del segle XII, té planta trapezoïdal i una alçada d'uns 10 metres. 

Encara es conserva la divisió interna de l'edifici. La torre té dues plantes, cobertes amb volta apuntada.

En un dels extrems encara es pot veure el forat que comunicava les dues plantes.

En la planta inferior s'observen les nombroses espitlleres que es van obrir en els murs, de gairebé dos metres d'amplada.

A la façana oest trobem les dues portes d'accés. La que hi ha en el pis superior era l'original. Està formada per un arc de mig punt adovellat. Els dos forats que hi ha sota la porta servien per subjectar l'estructura de fusta que permetia l'accés.

L'altra porta, situada a peu pla, es va construir posteriorment. El seu arc de mig punt està fet amb grans dovelles.

A pocs metres d'aquesta porta podem veure les restes del que podria ser la cisterna del castell.

La torre estava protegida per un anell de muralles, de les que queden pocs vestigis en peu. El més important encara conserve tres espitlleres i l'encaix on hi havia la porta d'accés al recinte.

Em va sorprendre trobar aquesta torre abandonada en un estat de conservació força bo. Resulta engrescador descobrir aquests indrets, mig amagats per la vegetació. Lamentablement l'estat d'abandó a que està sotmesa podria ser la seva perdició. En el sector  nord-oest es pot veure un gran forat en la base de la torre. De moment l'amplada dels murs fa que l'edifici no s'hagi ensorrat, però si continua l'erosió en aquest sector podria causar un greu perjudici a l'estabilitat de la torre. Cal posar-hi solució abans no sigui massa tard...