Província de Girona
Santa Maria de Vilanant
(Vilanant, Alt Empordà)
42º 15,285'N ; 2º 53,359'E
Les primeres notícies d'aquesta església les trobem l'any 1018, tot i que el
temple es va edificar un segle abans. Durant els segles XIV i XV es va reformar
profundament la nau el costat septentrional. A aquestes reformes se'n afegir de
noves durant el segle XVIII, quan es va modificar l'absidiola sud per construir
una sagristia i en el segle XIX, quan es va fer el campanar de torre i les
escales d'accés al temple. Ja en el segle XX es van arrebossar els seus murs,
tant per la banda exterior com per l'interior.
L'arrebossat dels seus murs i les reformes patides al llarg dels segles van fer
que durant molts anys es desconegués l'origen altmedieval del temple. És per
aquest motiu que en les darreres dècades s'han portat a terme diverses campanyes
de restauració i estudi que han permès datar amb més exactitud les diferents
parts que el formen.
Ens trobem amb un temple de tres naus , que originàriament estaven capçades
en tres absis. D'aquests només s'ha conservat el central, de planta rectangular
i cobert amb volta de canó. També tenen aquest tipus de coberta les naus central
i nord, mentre que la sud té coberta de quart de cercle. La volta de la nau
central està reforçada amb tres arcs torals.
Els dos absis laterals tenien
planta semicircular ultrapassada. El del costat nord va ser enderrocat per
construir el campanar. Encara es poden algunes restes integrades a la part baixa
de la torre. En del costat sud, en canvi, es va enderrocar per construir-hi la
sagristia. Recentment es va descobrir l'arc triomfal d'aquest absis, que és de
mig punt.
Les finestres de la capçalera estan formades per un gran arc
adovellat i una sola esqueixada, que a l'exterior es transforma en una
espitllera.
En el mur sud encara es conserven tres finestres d'una sola esqueixada, molt
estretes a l'exterior i amb un carreu en la part superior on està tallat un arc
de mig punt.
Recentment s'ha retirat part de l'arrebossat exterior dels murs,
el que ha permès deixar a la vista alguns fragments d'opus spicatum.
En el mur
oest s'obre la porta d'accés, molt modificada al llarg dels segles. Està formada
per un arc de mig punt adovellat, amb timpà llis i llinda.
Malgrat haver estat modificada, encara conserva elements de forja de tradició
romànica.
|