L'antiga parròquia de Santa Maria d'Ovella apareix en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, suposadament escrita l’any 819, però que s’ha demostrat que és de la segona meitat del segle X.  A partir del segle XV la trobem documentada com a sufragània de Sant Pere d'Alp.

Durant la Guerra dels nou anys, les tropes del duc de Noailles van incendiar i destruir l'església. La talla romànica de la Verge va ser traslladada a la Torre del Riu, a Alp. Malauradament, aquesta imatge va ser destruïda durant la Guerra Civil i actualment es venera una rèplica en la capella d'aquesta antiga fortificació, convertida en castell-palau neogòtic a finals del segle XIX.

De l'església romànica del segle XI no queda gran cosa, doncs després de la seva destrucció en el segle XVII, es van aprofitar els seus murs com a corral on tancar bestiar. Fa uns anys que ja no allotja bestiar i la seva degradació és més evident.

No s'ha fet cap estudi arqueològic de les restes del temple i per tant tot el que s'ha dit sobre ell és purament una especulació amb les poques dades i restes identificades. S'ha conservat la paret meridional del temple, que actualment és el mur nord del corral. Malauradament l'estat actual de l'edifici i el fet de trobar-se dins una propietat privada degudament senyalitzada, fa que no us puguem oferir fotografies de l'interior de l'edifici.

Es creu que era una església d'una sola nau, capçada a l'est per un absis semicircular o potser ultrapassat. D'ell només es conserva un metre de l'arrencada i de dos o tres fileres d'alçada.  A continuació trobem el tram presbiteral i l'inici de la nau, feta amb carreus de pedra calcària més o menys escairats. La nau estava coberta amb una volta de canó, reforçada amb arcs torals.

En un punt determinat l'aparell amb el que està construït el temple  varia i passa a estar fet amb carreus grans d'esquists, sense escairar, En aquest sector es conserva un arc de mig punt, que permetia l'accés a una capella lateral.

Des de dins del corral es veu l'antiga porta d'entrada, actualment tapiada. Encara es pot veure un arc de mig punt fet amb dovelles sense treballar, la llinda i un brancal.