Com les seves veïnes Sant Martí de Masarac i Sant Cebrià de Mollet en el segle XI estava sota la tutela del monestir de Sant Quirze de Colera, però en 1093 el bisbe Berenguer Guifré la va cedir a la canònica de Santa Maria de Vilabertran.  Fou un priorat fins l'any 1592, en que es va  convertir en parròquia, fins que darrerament s'ha retornat la condició de parròquia a l'església de Sant Martí, al bell mig del poble de Masarac. 

El temple que podem veure és el resultat de diverses modificacions patides al llarg dels segles. Inicialment va ser construïda amb una sola nau acabada en un absis semicircular.

A l'original temple del segle XI se li van afegir dues naus laterals dos segles més tard, dotant-lo de planta basilical.

Les naus es comunicaven a través de dues fileres de tres arcs formers de mig punt per banda. Sobre els arcs que separen la nau central de la del costat sud, encara es poden veure les dues finestres de doble esqueixada i decorades amb un fris de dents de serra, que il·luminaven el temple, cegades en el moment de construir les naus laterals. Les naus també van ser capçades a l'est amb dos absis semicirculars.

A finals del segle XVIII la volta de la nau central es va enfonsar, arrossegant amb ella la nau del costat nord. En reconstruir el temple es va optar per no reconstruir aquesta nau i es va refer la volta i part de l'absis enfonsat. En la part de l'absis es pot veure part de la finestra, ara cegada i la diferència entre els dos moments constructius.

Per a la construcció de l'actual mur nord es van reaprofitar els carreus del temple romànic, col·locats de forma bastant barruera. 

Durant aquesta reforma es va inutilitzar la nau sud, en construir capelles laterals en els espais entre els arcs formers. L'absis es va utilitzar com a sagristia.

També es va construir un campanar de cadireta de dos ulls sobre la nau lateral i un coronament nou al frontís de la nau principal.

La porta d'accés està situada en el mur oest, en l'espai corresponent a la nau central. Està formada per sis arquivoltes en gradació, que envolten una llinda i un timpà llisos. La tercera arquivolta està decorada amb boles i la cinquena amb un cordó trenat. 

Les arquivoltes es recolzaven en quatre columnes, de les que només s'ha conservat la més exterior del costat esquerre. El seu capitell, força erosionat, està esculpit amb monstres i bèsties salvatges.

Sobre la porta s'obre una finestra de mig punt i de doble esqueixada, formada per tres arcs en gradació. 

En la façana encara es poden veure restes de l'esgrafiat amb que es va decorar el temple en època barroca. 

En el mur sud s'obre una altra porta molt més modesta, que comunicava el temple amb les dependències monacals, avui convertides en masia.