No tenim cap notícia d'aquest temple fins l'any 1825, quan es trobava en runes i la família Noguer de Segueró la va restaurar. Pere de Noguer i de Rocafiguera va fer reconstruir la teulada, la cornisa, el retaule, el cor i els bancs. Malauradament es temple va tornar a quedar abandonat i en la dècada dels vuitanta del passat segle va necessitar una nova restauració.

La petita capella probablement va ser edificada en el segle XII. Té una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a l'est per un absis semicircular. Aquest va tornar a quedar al descobert en la darrera restauració, ja que havia quedat ocult per diverses construccions posteriors. En la part central de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada.  Al costat de l'absis, en l'exterior de l'edifici, sembla que hi ha una pica rectangular.

La façana oest és la part més modificada. En ella s'obre la porta d'accés, de factura moderna i descentrada. Es creu que la porta original es trobava en el mur sud, ara ocult per la construcció d'un mas. Malauradament aquesta església es troba dins d'una finca particular i no es pot accedir a l'interior del temple per comprovar aquesta teoria.

Sobre la porta s'obre una finestra de doble esqueixada. Coronava aquest mur un campanar de cadireta de dos ulls, del que només se n'ha conservat un, tot i que molt modificat.