Província de Girona


Santa Helena de Rodes
(Port de la Selva, Alt Empordà)

42º 19,733'N ; 3º 9,510'E




Coneguda en època medieval amb el nom de Santa Creu de Rodes, pertanyia al poblat que va adoptar també aquest nom i que depenia del monestir de Sant Pere. Les primeres notícies que tenim, d'aquesta edificació corresponen al segle X, en una butlla del papa Benet VI de l'any 974, en que confirma les possessions de Sant Pere de Rodes, entre les que es trobava aquest temple. Aquesta confirmació de la dependència respecte al monestir ens indica que els temple ja existia abans d'aquesta data.


El poble i l'església de la Santa Creu van ser motiu de litigi entre el comte d'Empúries Hug II i l'abat Ramon Juiçard, que batallaven per la seva jurisdicció. Finalment, en 1097, arribaren a un acord i el comte va reconèixer que pertanyien al monestir.

En 1527 va perdre la condició de parròquia i va convertida en sufragània de Sant Esteve de la Selva de Mar. Va ser en aquest moment que es va posar sota l'advocació de Santa Helena. A finals del segle XIX es va abandonar i per tant va estar sotmesa a l'espoli, com el mateix monestir.


Per sort, des de l'any 2006 s'estan portant a terme diverses campanyes d'excavació arqueològica en el poblat i també s'ha restaurat el temple. Aquestes obres han pogut detallar les diferents etapes constructives de l'edifici. De fet, els treballs arqueològics han permès determinar que el temple es va construir aprofitant una torre de guaita, que es va adaptar com a campanar.


La torre és l’element més característic de l’edificació. Té forma troncocònica, amb dues plantes. A la superior podem veure tres obertures amb arcs de mig punt i muntants avançats en el mur corresponent a la façana oest. La central arriba fins al nivell del terra. Els arcs estan decorats amb alguns fragment de ceràmica de color vermell, tal i com succeeix en la finestra de l'absis.


En les façanes nord i sud hi trobem dues finestres, actualment cegades, també amb arcs ultrapassats. Per sota del nivell d'aquestes finestres hi una mena de fornícules de molt poca profunditat i arc de mig punt, l'interior de les quals estava decorat amb petites pedres o fragments de ceràmica disposats en línies inclinades. En el cas del mur sud n'hi podem trobar tres, mentre que en el costat nord només n'hi ha dues.


Detall del campanar   Detall del campanar

El mur del costat est és molt més senzill, on només trobem dues finestres amb arc de ferradura.


Com hem comentat, a aquesta torre se li va adossar per ponent una nau, que es creu que inicialment estava coberta amb un embigat de fusta.


 Posteriorment, es creu que a mitjans del segle X, es va ampliant el temple, modificant la seva capçalera.


Es construeix un absis trapezoïdal a llevant de la torre, que es va haver de foradar novament la seva base. Aquest absis està cobert amb volta de canó.


A l'absis principal hi trobem una finestra que exteriorment està decorada amb rajoles de color vermell, com les del campanar.


També es van construir dues absidioles en els murs nord i sud de la torre.

A l'interior de l'absidiola nord hi trobem restes de pintures murals que formaven una quadrícula de quadres blancs i vermells.


En el mur est de l'absidiola dreta hi havia una decoració força original, formada per un fris de dues sèries de fornícules a banda i banda de la finestra, que malauradament no vam saber veure i per tant fotografiar. Esperem poder accedir en una altra ocasió a l'interior del temple per poder-ho buscar amb més detall. El problema és que no hi ha un horari establert d'obertura d'aquest temple, o no l'hem sabut trobar a la web del monestir.

Però la reforma més important que va patir el temple va tenir lloc en els segles XVI i XVII, quan es van afegir dues naus laterals i es va cobrir tot el temple amb noves voltes, essent de canó la principal i de quart de cercle les laterals.

Interior del temple

Nau nord    Nau sud


També en aquest moment es construeix el campanar de cadireta de dos ulls, que corona la torre, un atri que protegia l'accés de la façana oest i una sagristia en l'angle sud-est.


La porta principal s'obre en el mur oest, però ha estat totalment reconstruïda, doncs fins no fa masses anys, en el seu lloc hi havia un gran esvoranc. Es creu que la porta d'època gòtica que hi havia està en l'actualitat en una casa de la Selva de Mar.

Vista general en 2006   Vista general en 2015

En el segle XII, es comencen a construir cases prop del temple, a banda i banda, en el camí que portava cap al monestir. Es van anar articulant al voltant de la plaça de l'església, on van arribar a viure fins a 200 persones.


Gràcies a les excavacions i als materials que s'han trobat dins dels habitatges, s'han localitzat la casa d'un sastre, d'un ferrer, la d'un taverner, la d'un notari i altres feines vinculades al monestir. S'han trobat joies i vaixelles, que denoten un cert poder adquisitiu dels seus habitants.

Restes dels habitatges   Restes dels habitatges

El nucli urbà tenia dues portes d'accés, que en cas d'estar tancades impedien el pas cap al monestir. Com que el monestir era un important lloc de peregrinatge, aquestes servien per poder cobrar un peatge. Aquest i l'intercanvi comercial i cultural que es va produir en el poble, és el motiu pel qual els seus habitants van gaudir d'un cert poder adquisitiu.


Portal de baix   Portal de baix

Portal de dalt   Portal de dalt


En començar la decadència del monestir, també ho va fer el peregrinatge i per tant el poble va perdre la seva única font d'ingressos. A finals del segle XIV només hi vivia un capellà que estava al càrrec del temple. El poble va quedar totalment abandonat i per tant les cases es van anar enrunant. El fet que no es tornés a habitar l'indret mai més, va permetre conservar bona part dels objectes que els seus habitants van deixar, que van quedar ocults per la runa i la vegetació.

Restes dels habitatges   Restes dels habitatges