La primera notícia documentada que tenim de la parròquia de Campo Magno data de l'any 1246.

El temple va ser construït durant el segle XII o XIII en una època avançada del romànic. Està format per una única nau rectangular coberta per una volta apuntada i capçada a l'est per un absis semicircular. Tant la nau com l'absis van ser fortificats, duplicant la seva alçada. Durant la dècada dels vuitanta del segle passat es va restaurar el temple, eliminant el terrabastall construït sobre la nau, però es va mantenir el de l'absis.

Tant els murs laterals com l'absis tenen una cornisa corbada. En la capçalera, sota la motllura, hi ha un fris de dents de serra.

L'edifici estava il·luminat per tres finestres de mig punt i doble esqueixada. Dues d'elles han estat cegades: la de l'absis, oculta per la casa pont que hi ha adossada a la capçalera i la del mur meridional. La del mur oest és l'única que es conserva oberta.

Corona aquest mur un campanar de cadireta, que va ser totalment modificat durant la restauració del segle passat. Al llarg dels segles s'hi havien afegit diversos elements com per exemple dues torres que el flanquejaven, però que es van eliminar per retornar-li l'aparença original romànica.

S'accedeix al temple per una porta oberta en el mur sud. Està formada per tres arcs de mig punt en gradació acabats en impostes en forma de bossell. Originàriament tenia un timpà, ara desaparegut.

Els batents de la porta conserven la ferramenta del segle XII o XIII. Estan decorats amb cintes o tiges acabades en volutes. El forrellat té en un dels extrems un cap d'animal i es sosté en dues anelles decorades amb incisions geomètriques.