Província de Girona


Monestir de Sant Pere de Rodes
(Port de la Selva, Alt Empordà)

42º 19,471'N ; 3º 10,018'E    




Dominant la badia del Port de la Selva, està situat a mig vessant de la muntanya de Verdera, al cim de la qual hi ha les restes de l'antic castell de Sant Salvador de Verdera. Prop del monestir també podem trobar les restes del poblat medieval de la Santa Creu de Rodes, vinculat a l'antic monestir i del que destaca l'església pre-romànica de Santa Helena.

Castell de Sant Salvador     Església de Santa Helena

Els orígens d'aquest monestir són confosos i ara mateix resulta difícil decidir quin va ser el primer moment en que va haver una edificació religiosa en aquest indret. Hi ha moltes hipòtesis i llegendes fonamentades pel fet de no disposar de documents que puguin oferir més llum sobre el tema. Una d'aquestes hipòtesis fins i tot es remunta a l'època romana, on podia haver existit un edifici religiós dedicat a Venus en la zona. Per altra banda, una altra llegenda ens diu que quan la ciutat de Roma estava a punt de ser saquejada l'any 608, uns clergues van marxar en diferents barques amb les relíquies més preuades, per ordre del papa Bonifaci IV. Entre elles es trobaven el cap i una mà de Sant Pere, que l'atzar va fer que arribessin la costa del Cap de Creus. Els monjos van amagar-los en una cova, prop d'una font als peus del castell de Verdera. Anys més tard no les van trobar, ja que havien quedat amagades per la vegetació i no recordaven el lloc exacte on les havien enterrat. Per aquest motiu van decidir aixecar una petita capella en honor a les relíquies de Sant Pere l'any 612.


Les primeres notícies documentades són del 878, quan es fa referència a una cel·la monàstica vinculada a Sant Esteve de Banyoles. Durant alguns anys va haver disputes per la seva tutela per part del mateix monestir de Banyoles, el de Sant Policarp de Rasés i la Seu de Girona, que provisionalment n'aconseguí la tutela l'any 899. L'any 962 però, el monestir inicia la seva època d'esplendor gràcies a la seva independència i al liderat del primer abat Hidelsind, fill de Tassi, un noble empordanès, que juntament amb la seva esposa Hisblanda van fer nombroses donacions. A la mort d'ella, Tassi va ingressar com a monjo a la comunitat. En el deambulatori es conserva un fragment de la seva làpida funerària.


El monestir passa a dependre directament de la Seu de Roma, el qual li va proporcionar més prestigi i en conseqüència un augment considerable del seu poder. Des del 947 tenia el dret de triar lliurement el seu abat, sota la regla de sant Benet. Aquest fet i la protecció dels comtes d'Empúries va fer créixer el monestir i les seves possessions.

Estances del monestir     Vista general

L'any 1022 és consagrada l'església. És l'edifici més important i característic del monestir. És un edifici digne de les relíquies que custodiava, entre les que es trobava un fragment del Lignum Crucis. És per aquest motiu que es va convertir en un centre de pelegrinatge amb les mateixes indulgències que la visita a Roma o Compostel·la.


El monestir té la particularitat de comptar amb dos claustres. El més antic es va construir en el segle segle XI. El monestir visqué una etapa d'esplendor, que va fer necessària l'ampliació de les dependències monacals. Per fer aquesta ampliació es va decidir colgar amb terra part del claustre i se'n va construir un de nou just al seu damunt, però de majors dimensions.

Claustre

Antic claustre   claustre


Un altre element característic del monestir són les seves dues torres, que van permetre establir una nova façana de l'edifici més monumental. La torre del costat de l'església és va aixecar durant les reformes que es van fer en el segle XII i la seva funció era la de campanar. Té planta quadrada i quatre pisos d'alçada i presenta decoració llombarda, amb arcs cecs i frisos de dent de serra en els pisos superiors. Al voltant de 1950 va ser profundament restaurat, doncs s'havien cegat nombroses finestres. Malauradament l'interior és totalment buit i només es conserva un arc de pedra que sostenia l'estructura de fusta. Seria interessant col·locar-hi una escala que permetés arribar al darrer pis i tenir una panoràmica de la zona espectacular.

Torre campanar   Interior torre campanar


En els dos primers pisos per sobre de la planta baixa s'obren dues finestres de mig punt sense decoració en cadascun dels murs. En el darrer pis, en canvi, trobem dues finestres geminades amb una columna central i capitell mensuliforme. Alguns d'ells estan decorats. Veiem una fulla d'acant, un simi assegut frontalment, una sirena de doble cua i un cap humà amb barba. Hi havia un altre capitell amb un motiu esculpit, que malauradament s'ha perdut.

Sirena de doble cua   Capitell amb un rostre barbat   Fulla d'acant

Capitell amb un motiu escultòric perdut   Part alta del campanar


Al sud d'aquesta torre trobem l'altra, aixecada entre els segles XIII i XIV. En aquest cas és una torre de defensa, per recordar el poder feudal que exercia el monestir. Només té obertures en forma d'espitlleres o petites finestres de mig punt. L'accés al seu interior es feia des del primer pis i tenia dues plantes més d'alçada. En la part superior dels murs es conserven els matacans on es sustentava una estructura defensiva de fusta. Posteriorment es va afegir una espadanya.

Torre de defensa   Torre de defensa

A partir del segle XVII el monestir entra en una època de decadència i va patir nombrosos saquejos. És per aquest motiu que s'han perdut gran part de les dependències monacals. Una de les estances millor conservades és el refetor, situat en l'ala sud del claustre. En l'actualitat es projecta un audiovisual en l'estança, el que impedeix poder-lo contemplar. Per sort, en la meva darrera visita al monestir, la projecció no funcionava i vaig poder fotografiar-lo. Creiem que l'audiovisual s'hauria d'instal·lar en una altra sala, una de les reconstruïdes i permetre la visualització d'aquesta estança tenint en compte que és original.


Les dependències de l'ala est es van enrunar pràcticament en la seva totalitat. Allí es trobaven la sala capitular, la bibiloteca i l'scriptorium. D'elles només es van conservar els murs perimetrals, alguns d'ells fets amb opus spicatum.

Sala capitular    Sala capitular

Junt a la galeria de ponent hi trobem la porteria, una estança amb coberta de volta de canó i que permetia l'accés al conjunt monàstic des de l'exterior, mitjançant una porta de mig punt adovellat.

Porteria   Accés a les dependències monacals

Porteria   Accés de la porteria cap al claustre


Al costat de la torre de defensa trobem el rebost medieval, amb una fresquera excavada al terra, a la que s'accedia per una escala i armaris excavats a la roca.

Antigues dependències del rebost   Antigues dependències del rebost

Accés a la fresquera


En els segles XVII i XVIII es va construir un nou edifici a l'oest del temple destinat a celler i magatzem, així com a estances dels pagesos i criats en els pisos superiors, totalment reconstruïts i destinats a auditori, entrada al recinte i a la botiga de records.

Antigues estances dels criats  Antigues estances dels criats

Antigues dependències del celler    Antigues dependències del celler

Sostre del celler


En el segle XVIII es relaxen les normes de la vida monàstica i els monjos es construeixen edificis individuals per a cada monjo. Es conserven els murs perimetrals, els forats de les llars de foc i dels balcons del sector oest, entre les torres campanar i de defensa.

Vista general   Antigues cases dels monjos

Situat fora del recinte monacal trobem el Palau de l'Abat, edificat entre els segles XV i XVI, sobre les restes d'algunes edificacions del primer monestir. Estava distribuït al voltant d'un pati central i dividit en dues plantes. Mitjançant un pati interior comunicava directament amb la cripta i el primer claustre. En el segle XVI s'hi va guardar un recipient de ceràmica vidriada amb 658 monedes al seu interior, que va ser descobert en 1989 quan s'estava reformant l'edifici per convertir-lo en la seu del Parc Natural del Cap de Creus.

Palau de l'abat

Abans d'arribar al recinte del monestir veiem una estança rectangular, amb fragments de mur fets amb opus spicatum, que era l'hospital de peregrins. Estava dividit en dues plantes.

Antic hospital de peregrins  Antic hospital de peregrins

Antic hospital de peregrins  Antic hospital de peregrins


Degut a la seva situació, les guerres amb França també el perjudicaren considerablement. L'any 1708 el duc de Noailles s'emportà la famosa Bíblia, que ara es pot consultar a la Biblioteca Nacional de París. L'any 1935 la Generalitat de Catalunya inicia la restauració. El 1973 s'inicia una segona etapa de restauracions que han dotat al monestir de l'aspecte actual.

Vista general   Antigues dependències monacals

Malgrat tot, encara queda molt per rehabilitar, per netejar i posar en valor d'aquest edifici mil·lenari.

Restes de dependències monacals   Restes de dependències monacals

A continuació trobareu un mapa interactiu del monestir des d'on podreu accedir a les diferents estances del conjunt monàstic.


Atri Capella de Sant Miquel Església Torre de defensa Torre campanar Claustres Palau de l'Abat Palau de l'Abat Antiga sala capitular Refetor Hospital Selecciona una part de l'edifici