Província de Girona
Sant Vicenç
(Tossa de Mar, La Selva)
41º 43,020'N ; 2º 56,042'E
La Vila Vella de Tossa es va construir en un promontori ja ocupat en època
ibèrica i romana. Va passar a ser una possessió del monestir de Santa Maria de
Ripoll en el segle X, quan el comte de Barcelona va cedir-la al seu
abat, el qual en 1187 va concedir una carta de poblament, que també
contemplava la construcció d'un castell.
La vila va ser atacada i incendiada pels francesos l'any 1285, que
enderrocaren gran part de la
muralla i probablement també l'església
dedicada a Sant Vicenç. Un segle més tard s'hi feren noves
obres de fortificació, configurant l'anell de muralles que ha arribat fins
als nostres dies i també es va construir un temple gòtic en el mateix indret
on s'alçava l'església del segle X.
En l'any 2003 es van iniciar una campanya de restauració i estudi del
temple actual, que van permetre descobrir els fonaments de l'església
pre-romànica. D'ells es pot deduir que l'edifici tenia una sola nau de
planta rectangular i acabada en una capçalera plana.
El temple que podem veure actualment es va construir a principis del
segle XV. També tenia una única nau a la que se li van afegir capelles
laterals a mesura que la població anava augmentant i el comerç feia enriquir
als personatges il·lustres de la vila.
En el segle XVIII, desaparegut el perill de la pirateria, la vila va
sortir de les muralles i es va anar assentant a la plana, on es va construir
un nou temple, també dedicat a Sant Vicenç, on es va traslladar la
parròquia.
Durant l'ocupació francesa del segle XIX, les tropes napoleòniques van
fer servir l'església com a polvorí. Com en molts d'altres casos, una
explosió accidental va fer volar pels aires gran part de l'edifici. La
destrucció dels seus murs va anar augmentant a mesura que els habitants de
Tossa agafaven les pedres per bastir o reformar les seves cases. Només s'ha
conservat la capçalera, part de la torre campanar, i fragments dels murs
perimetrals.
La capçalera és la part millor conservada, on encara podem veure l'absis de
planta pentagonal.
Els nervis de la seva volta conflueixen en una clau de volta decorada amb
una imatge del titular del temple.
Actualment s'han cobert amb una capa de sorra els fonaments del segle X,
a l'espera d'una decisió sobre que cal fer amb aquestes restes.
|