Província de Girona


Sant Vicenç
(Tossa de Mar, La Selva)

 41º 43,020'N ; 2º 56,042'E    



La Vila Vella de Tossa es va construir en un promontori ja ocupat en època ibèrica i romana. Va passar a ser una possessió del  monestir de Santa Maria de Ripoll en el segle X, quan el comte de Barcelona va cedir-la al seu abat, el qual en 1187 va concedir una carta de poblament, que també contemplava la construcció d'un castell.

La vila va ser atacada i incendiada pels francesos l'any 1285, que enderrocaren gran part de la muralla i probablement també l'església dedicada a Sant Vicenç. Un segle més tard s'hi feren noves obres de fortificació, configurant l'anell de muralles que ha arribat fins als nostres dies i també es va construir un temple gòtic en el mateix indret on s'alçava l'església del segle X.

En l'any 2003 es van iniciar una campanya de restauració i estudi del temple actual, que van permetre descobrir els fonaments de l'església pre-romànica.  D'ells es pot deduir que l'edifici tenia una sola nau de planta rectangular i acabada en una capçalera plana.

El temple que podem veure actualment es va construir a principis del segle XV. També tenia una única nau a la que se li van afegir capelles laterals a mesura que la població anava augmentant i el comerç feia enriquir als personatges il·lustres de la vila.

En el segle XVIII, desaparegut el perill de la pirateria, la vila va sortir de les muralles i es va anar assentant a la plana, on es va construir un nou temple, també dedicat a Sant Vicenç, on es va traslladar la parròquia.

Durant l'ocupació francesa del segle XIX, les tropes napoleòniques van fer servir l'església com a polvorí. Com en molts d'altres casos, una explosió accidental va fer volar pels aires gran part de l'edifici. La destrucció dels seus murs va anar augmentant a mesura que els habitants de Tossa agafaven les pedres per bastir o reformar les seves cases. Només s'ha conservat la capçalera, part de la torre campanar, i fragments dels murs perimetrals.

La capçalera és la part millor conservada, on encara podem veure l'absis de planta pentagonal.

Els nervis de la seva volta conflueixen en una clau de volta decorada amb una imatge del titular del temple.

Actualment s'han cobert amb una capa de sorra els fonaments del segle X, a l'espera d'una decisió sobre que cal fer amb aquestes restes.