Inicialment era un priorat fundat per l'ardiaca de Girona, Ramon, per ordre del bisbe Ramon Guisall l'any 1187. D'ell depenia la capella del castell de Montagut. De totes maneres sempre fou un priorat molt petit, que en el segle XIII només tenia tres canonges. Un segle més tard ja només l'habitava el prior i un canonge. En el segle XV s'abandonà, convertint-se segles més tard en masia. Aquesta també fou abandonada, fins que fa uns anys es va tornar a edificar una casa al costat del temple, que és l'única dependència que ha sobreviscut al pas dels anys.

L'església ha estat convertida en una dependència més de la casa, a més amb un gust més que discutible. La porta d'accés, situada en el mur oest, ara és una paret de ciment.

Sobre ella s'hi va obrir una finestra de grans dimensions, avui parcialment cegada amb simples totxanes i amb uns poc estètics vidres. Al seu damunt trobem una finestra romànica força malmesa.

La porta original es trobava en el mur sud. Va ser cegada en construir la posta del mur oest i ara resta totalment oculta per la vegetació. Prop d'ella trobem una finestra moderna, més pròpia d'un magatzem o nau industrial, que no pas d'un edifici centenari com aquest. També és digne de menció la xemeneia que trobem prop de la capçalera.  

El temple, que conté elements de finals del segle X o principis del XI,  tenia una sola nau, coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada i capçada a l'est per un absis semicircular. Aquest té una finestra de doble esqueixada descentrada cap al costat de tramuntana.