Malauradament, no disposem de gaire informació al voltant d'aquest temple i l'estat deficient de conservació de les seves runes, no ens permet il·lustrar gaire les poques dades que es coneixen. La situació actual és la mateixa que fa un segle, malgrat que en 1954 es van realitzar unes campanyes arqueològiques que permeteren posar al descobert la planta del temple i nombroses sepultures. Com que no s'ha fet cap manteniment, la natura ha tornat a conquerir el terreny i la vegetació oculta gairebé completament el temple. Com abans de l'excavació, només és visible la part superior d'un fragment de mur.

Aquest fragment visible correspon al mur nord, en el punt d'unió amb l'absis. 

L'església, també coneguda com Sant Vicenç de les Corts, tenia planta de creu llatina, amb una sola nau, transsepte i un absis semicircular. Durant les excavacions arqueològiques es van poder recuperar les primeres fileres de carreus del mur oest, així com bona part de les del mur nord. El sector meridional, en canvi, havia estat destruït en construir el Rec de Molí.

La nau sembla que estava coberta amb una volta de canó, mentre que l'absis, que encara conserva part de l'arrebossat i restes de pintura insignificants, tenia una coberta de quart d'esfera.

Al voltant del temple es van localitzar nombrosos enterraments amb lloses i a l'interior del temple alguns sepulcres, que permeten afirmar que el lloc va ser utilitzat per fer enterraments entre els segles X i XIII.

L'excavació no va aportar dades concretes sobre el moment de construcció d'aquesta esglesiola. Algunes fonts afirmen que podria tenir els seus orígens en el segle IX, tot i que posteriorment va ser modificada. La majoria d'estudiosos, en canvi, s'inclinen a pensar que es tracta d'un edifici de principis del segle XI.

Lamentablement, com la veïna església de Santa Margarida, es troba en un estat de total abandó, tot i que es troba a uns centenars de metres de l'oficina de turisme de la vil·la i davant d'un restaurant de categoria. No puc adjuntar fotografies amb més detall, ja que no m'hi vaig poder acostar més. Malgrat estar a tocar del camí, la vegetació que l'envolta fa totalment impossible acostar-s'hi sense prendre mal. Una autèntica llàstima. A l'Escala no només existeix el nucli de Sant Martí d'Empúries i les ruïnes d'Empúries... hi ha molt més patrimoni que clama al Cel, agonitzant, mentre espera que algú li retorni la dignitat que en el seu moment van tenir aquestes pedres mil·lenàries.