Província de Girona


Monestir del Sant Sepulcre de Palera
(Beuda, Garrotxa)

42º 13,557'N ; 2º 41,951'E    




Situat a mig camí entre Besalú i el nucli de Beuda trobem aquest monestir. Les primeres notícies del lloc de Palera daten de l'any 979. L'església va ser consagrada l'any 1085 pel bisbe de Girona, Berenger Guifré. Aviat es va convertir en un centre de peregrinació, ja que es podien obtenir indulgències similars a les que s'aconseguien a Terra Santa.


En 1107 va ser confiada l'administració de l'església a l'abat de Santa Maria de la Grassa, el qual hi fundà un petit cenobi benedictí. Aquesta relació es va trencar en el segle XVI, amb l'aprovació de la Santa Seu. A partir d'aquell moment la comunitat es va reduir a tres monjos.

Al segle XVIII i degut al mal estat d'algunes dependències s'hi van fer algunes reformes, però a partir del 1835, amb la seva desamortització, va iniciar un període de degradació molt important. L'any 1962 es va fer una discutida restauració que va destruir la galilea romànica.

L'església és de planta basilical amb tres naus acabades cadascuna d'elles en un absis semicircular. En cadascun d'ells s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada. La comunicació entre els absis i les naus es fa mitjançant dos arcs de mig punt en gradació.

Interior del temple

Absis nord  Absis central  Absis sud


Destaca la simplicitat de tota la construcció. La nau central està coberta amb volta de canó i les laterals amb volta de quart de cercle.

Interior del temple   Volta de l'absis

La separació entre naus es fa a través de pilars quadrats i arcs formers de mig punt. Els arcs arrenquen d'una senzilla imposta, sense decorar.

Interior del temple   Interior del temple

La façana, després de perdre la galilea, ha quedat força alterada. Està coronada per un campanar de cadireta de dos ulls de factura posterior.


Actualment la porta se'ns mostra molt senzilla, formada per un arc de mig punt adovellat, resseguit per un altre fet amb dovelles de diferents mides.


Dues finestres de mig punt i doble esqueixada il·luminen cadascuna de les naus laterals, mentre que la central té dues finestres, també de doble esqueixada i arc de mig punt, sobre les quals hi ha un ull de bou.


La galilea, gràcies a les fotografies del fons Joaquim Fort de Ribot, podem saber que estava formada per tres naus, amb la mateixa estructura i voltes que les del temple. Aquest espai tenia una porta principal a ponent i dues més a tramuntana i migjorn. Va ser edificada uns anys més tard que la resta del temple, coincidint amb la majoria de construccions del conjunt monàstic.

Antiga galilea     Antiga galilea

* Imatges del fons Joaquim Fort de Ribot, cedides per l'AHCOAC, demarcació de Girona

Al temple hi ha dues portes més: una a cada nau. La del mur sud comunica amb el conjunt monacal, mentre que la del costat nord està tapiada i probablement comunicava amb el cementiri. Tenen la mateixa estructura que la porta principal, amb dos arcs de mig punt adovellats, l'exterior lleugerament irregular.

Interior de la porta nord     Interior de la porta sud

Exterior de la porta nord     Exterior de la porta sud


En l'absis nord, en el moment de la nostra visita en 2009, en l'actualitat en el sud, podem veure la imatge del Crist jacent, venerada pels cavallers de l'ordre del Sant Sepulcre, custodis del temple.



S'han conservat bona part de les dependències monacals, tot i que en el 2009, quan les vam visitar per primer cop, estaven en un estat molt lamentable. Estan molt modificades doncs en època moderna s'hi va construir un alberg.

Espai on hi havia el claustre   Espai on hi havia el claustre

Espai on hi havia el claustre   Espai on hi havia el claustre

Element conservat en el claustre   Dependències monacals

Dependències monacals   Dependències monacals   Dependències monacals


Del claustre només s'han pogut conservar un parell de fragments de capitells, actualment conservats a l'interior del temple i el seu perímetre, que actualment serveix de terrassa per a un restaurant, que ocupa les antigues dependències monàstiques.

Restes d'un capitell   Restes del clauste

Espai del claustre   Restes del clauste