Com succeeix en la majoria dels temples de la Cerdanya, apareix citat per primera vegada en en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, de finals del segle X. Inicialment estava dedicada a Sant Feliu.

Està formada per una sola nau, capçada a l'est per un imponent absis semicircular.

El temple es va construir adaptant-se al relleu de la muntanya on s'assenta. Per poder mantenir l'orientació canònica, va ser necessari construir un alt basament per l'absis, de gairebé tres metres d'alçada.

L'absis està decorat amb un fris de dents de serra, que es recolza en mènsules, algunes de les quals estan esculpides amb caps humans i d'animals.

També està decorada la portalada, situada en el mur sud i protegida per un porxo de factura posterior.

A diferència de la resta de portalades de la Cerdanya d'aquesta època, aquesta és apuntada.

Està formada per cinc arquivoltes, dues de les quals es recolzen en columnes. Els capitells del costat dret es van realitzar amb un tipus de pedra diferent als de l'esquerra i per aquest motiu s'han conservat en millor estat. En el més exterior podem veure una decoració a base de grans pinyes. El més interior està decorat amb dos nivells de motius vegetals.

Els capitells del costat esquerre, fets amb pedra sorrenca, estan molt erosionats i la seva interpretació resulta complicada. Alguns autors afirmen que en el capitell exterior, millor conservat, es van representar a lleons rampants enfrontats, mentre que en l'interior hi havia un àliga amb les ales obertes.

En els brancals que hi ha entre les columnes, podem trobar quatre  caps barbuts esculpits.

L'arquivolta exterior també està esculpida. En la primera dovella, començant des de l'esquerra, veiem a una dona nua, que s'ha identificat amb Eva. En el costat oposat hi ha una figura masculina, que representaria a Adam. La resta de dovelles estan decorades amb pinyes i caps barbuts.

Al damunt la portalada es conserven tres mènsules que servien de suport al porxo romànic, que va ser substituït per un de més modern. Dos d'elles estan decorades: una amb una bola i l'altra amb el bust d'un atlant.

La nau, igual que l'absis, està coberta amb una volta apuntada, que arrencava d'una motllura de bocell, de la que només es conserven alguns fragments.

En època barroca es va ampliar el temple amb la construcció de dues capelles laterals i una sagristia. També es va construir una rectoria, adossada al mur oest i un campanar de torre prop de la capçalera. Aquest va substituir al campanar de cadireta de dos ulls que coronava el frontis.

En les obres de restauració realitzades en la dècada dels vuitanta del segle passat, es va enderrocar la rectoria i la sagristia, però es van mantenir les capelles laterals i el campanar. En restaurar la façana oest, es va recuperar parcialment el campanar de cadireta, però sense construir els arcs. D'aquesta manera sembla més un mur fortificat amb merlets, que no pas les restes d'una espadanya.

En el Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva una talla de la Mare de Déu, amb el Nen a la seva falda, procedent d'aquest temple. Està datada a finals del segle XII o principis del XIII.