El lloc de Bassegoda apareix per primera vegada en un document de l'any 871, en un precepte de Carles el Calb. Per trobar notícies de la parròquia de Sant Miquel haurem d'esperar fins l'any 1280. En el segle XVII va perdre la condició de parròquia per passar a ser una sufragània de Sant Andreu de Llorona (o Lliurona). Actualment resta abandonada i sense culte. 

El temple, un clar exemple de les esglésies rurals de l'Alta Garrotxa de finals del segle XII,  presenta una sola nau rectangular, coberta amb una volta apuntada.

La capçalera, orientada a llevant, està formada per un absis semicircular sense decoració. En la part central s'obre una senzilla finestra de mig punt i doble esqueixada.

La separació entre els murs laterals i les cobertes es fa mitjançant una senzilla motllura, que prop de l'absis presenta esculpides dues boles a cada banda de la nau.

Als peus de la nau, trobem uns ressalts que sustentaven un cor elevat de fusta. S'accedia a ell per un senzilla escala, de la que en queden uns quants graons, adossats al mur sud.

La porta d'accés és troba en aquest mateix mur, formada per dos arcs de mig punt en gradació.

En el mur oest, sobre la gran finestra de mig punt, trobem un campanar de cadireta de dos ulls, els arcs dels quals han estat refets.

Al costat de la porta d'accés encara es conserva el pilar sobre el que hi havia la pica beneitera.