Situada en la part més alta de la vila de Peralada trobem l'església parroquial, que apareix documentada per primera vegada en l'any 1002, malgrat que en excavacions recents es van localitzar les restes d'un temple pre-romànic del segle IX.

L'actual temple és neoclàssic, edificat a finals del segle XVIII, si bé conserva la torre campanar d'època gòtica i restes d'un mur romànic. 

Aquest fragment es troba entre la torre de campanar i la capçalera, en el mur sud.

Es creu que el temple fou cremat durant la invasió dels croats de Felip l'Ardit, quan es va incendiar tota la població en 1285. Només van sobreviure al pas dels anys uns quatre metres de mur, en els que trobem una finestra de mig punt adovellada i de doble esqueixada del segle XII.

Encastat en el mur trobem un timpà de l'antiga porta del temple. En la part interior hi ha una llosa, que formava part d'un sepulcre on es llegeix un epitafi d'en Bernat Dorca esculpit en l'any 1225, juntament amb un emblema heràldic. Una arquivolta adovellada envolta el timpà, en aquesta arquivolta trobem alguns elements esculpits, com boles, pinyes o peixos.

La torre campanar té planta quadrada. Malgrat ser d'època gòtica, encara manté les traces romàniques. El pis inferior està format per un gran sòcol de pedra sense obertures. En el segon pis s'obrien quatre finestres de mig punt, parcialment cegades. El pis superior és el més interessant, on s'obre una gran finestra de mig punt en cadascun dels seus murs, protegida per un guardapols. La torre fou posteriorment coronada amb merlets. 

En l'interior del temple es conserva una creu processional d'argent sobredaurat de l'any 1380 i una interessant pila baptismal.