El lloc de Meserago apareix esmentat en documents de finals del segle X. En el segle XI el temple estava sota la tutela del monestir de Sant Quirze de Colera, però en 1093 el bisbe Berenguer Guifré el va donar a la canònica de Santa Maria de Vilabertran.  En 1592 va perdre la condició de parròquia en favor de la veïna Santa Maria de l'Om. Actualment torna a ser la parròquia de Masarac, per estar ubicada al bell mig del nucli urbà. 

El temple manté l'estructura i els murs perimetrals d'època romànica. Està format per una sola nau, capçada a l'est per un absis de planta rectangular, força llarg. La nau està coberta amb una volta apuntada. Es comunica amb l'absis, que té volta de canó,  a través d'un arc de mig punt.

L'edifici està il·luminat per quatre finestres d'un sol biaix i estretes en forma de sagetera. Dues d'aquestes estan a l'absis, en els murs est i sud. Les altres dues estan a la nau, en el mur sud i en l'oest. Sobre l'arc triomfal s'obria una altra finestra, de petites dimensions, avui cegada.

La porta d'accés actual està situada en el mur oest i és va construir en època tardana. La porta original es trobava en el mur sud. En el segle XII o principis del XIII va ser reformada i posteriorment cegada. Està formada per un arc adovellat de mig punt, que envolta un timpà i una llinda llisos.