L'església apareix documentada per primera vegada l'any 1051, quan la comtessa Ermenssenda la va retornar al bisbe Berenguer de Girona. En el segle XVII va perdre la condició de parròquia i va passar a ser una sufragània de Sant Vicenç de Viladesens. 

Està formada per una sola nau, coberta amb una volta apuntada, que s'acaba en un absis semicircular, orientat cap a llevant. Al llarg dels segles s'ha modificat profundament l'estructura del temple afegint capelles laterals i altres dependències. També es va alçar un campanar de torre sobre la nau, en la part més propera al presbiteri. Malgrat aquestes reformes encara es conserven tres finestres romàniques, amb arc de mig punt i doble esqueixada. Les podem trobar en l'absis, en el mur sud del presbiteri i en el mur de ponent.

La del mur sud del presbiteri, mig amagada per l'escala que porta al campanar, té esculpida una inscripció resseguint la forma de l'arc.

La porta d'accés es troba en el mateix mur oest. Està formada per dues arquivoltes adovellades de mig punt, protegides per un senzill guardapols, lleugerament mutilat per una construcció posterior.

A l'esquerra de la porta encara es conserva un sepulcre d'època gòtica.