No trobem notícies de l lloc de lLa Vajol ni de la seva església fins a meitats del segle XIII. Un segle més tard apareix com a sufragània de Santa Maria d'Agullana, condició que encara manté.

El temple té una sola nau, coberta amb una volta apuntada i capçada a l'est per un absis semicircular.

Entre els segles XVII i XVIII es reforma el temple, construint dues capelles laterals a cada banda de la nau.

També es van sobrealçar  els murs laterals per construir un terrabastall, al que s'accedeix per una curiosa escala adossada al mur sud.

L'exterior de l'absis i la façana de ponent han quedat ocults des de l'exterior per la construcció de nous edificacions. L'absis ha quedat integrat dins el pati d'una vivenda, mentre que el mur oest ha quedat totalment cegat.

Corona el mur oest un campanar de cadireta de dos ulls.

L'interior de l'absis és llis, decorat tant sols per una senzilla motllura. En la seva part central s'obre una finestra de doble esqueixada.

La motllura continua pels murs laterals, fent de guardapols de les dues finestres que s'obren en el mur sud.

La porta d'entrada es troba en el mur sud. Està formada per dos arcs en gradació al voltant d'un timpà i llinda llisos.

Les parts del temple romànic que encara es conserven estan fetes amb carreus de granit ben polits i disposats en filades uniformes.

Sota el cor, situat als peus de la nau, es conserva una senzilla pila baptismal.