En l'any 878 el rei de França Lluís el Calb va donar l'església, així com la vila de Breda i la de Campins, al bisbe de Barcelona Frodoí. En 1038, quan es va fundar el monestir de Sant Salvador de Breda, va passar a estar sota la seva jurisdicció.

En el segle XV va patir nombroses destroses provocades per les revoltes socials de l'època, que varen fer necessària una reconstrucció del temple. En el segle XVII es va reformar novament, en aquest cas per ampliar-la i adaptar-la així a les necessitats parroquials.

Pels volts de l'any 1940, el pare Pere Ribot va portar a terme una sèrie d'obres de restauració per tal de dotar al temple de la seva aparença original romànica. És fruit d'aquestes obres l'actual capçalera, que recorda als models llombards.

Malauradament del temple romànic només es conserven alguns fragments dels murs laterals i la seva portalada, datada en el segle XII. Està formada per una arquivolta recolzada en un parell de columnes.

Els capitells estan esculpits amb motius florals de tosca factura,