L'església va ser edificada entre els anys 1040 i 1075 com a temple parroquial de Maçanet. Depenia directament del capítol de Girona. En el segle XVII es va modificar considerablement la seva estructura romànica, doncs s'afegiren diversos elements, entre ells la sagristia.

Inicialment el temple estava format per dues naus, una principal i una adossada al costat sud. Encara són visibles els seus absis semicirculars, tot i que considerablement sobrealçats.

La nau principal es va cobrir amb una volta de canó lleugerament apuntada en la part més propera al presbiteri, que es transforma en apuntada als peus de la nau. Aquesta volta està reforçada per tres arcs torals i arrenca d'unes impostes molt rudimentàriament esculpides amb motius geomètrics.

Tant l'absis principal, com el lateral estan decorats externament amb arcuacions llombardes, agrupades de tres en tres  i dividides mitjançant lesenes, que no arriben fins al terra, si no que descansen sobre un podi de pedra. En l'absis sud els arcs cecs han desaparegut parcialment.

En l'espai central, en tots dos casos,  s'obre una finestra en forma d'espitllera i amb una esqueixada per l'interior.

La porta d'accés, tot i que molt modificada, es troba en el mur sud, protegida per un atri de factura posterior.

El campanar manté l'estructura romànica fins a la planta on trobem els finestrals de les campanes, que va ser afegit posteriorment. Té planta quadrada i es troba adossat al mur nord, en la zona del presbiteri.