L'església de Sant Julià del Llor apareix documentada per primera vegada l'any 949. En el segle XI va ser totalment reconstruïda, quan va passar a dependre del monestir de Santa Maria d'Amer.

En època moderna es va produir un descens demogràfic molt important, el que va comportar que s'anés deteriorant el temple. Aquest descens de la població es va frenar a finals del segle XIX gràcies a la construcció d'una colònia tèxtil. La recuperació de la zona va comportar la destrucció de part del temple romànic per construir-ne un de nou.

L'església actual, així com les edificacions afegides  a finals del segle XIX, ha deixat pràcticament ocultes, des de l'exterior, les poques restes romàniques que romanen dempeus.

El temple té una sola nau coberta amb volta de canó i de planta pràcticament rectangular, ja que es va fent més estreta a mesura que s'acosta a la capçalera. Aquesta està formada per un absis semicircular, precedit d'un petit tram presbiterial.