L'església d'Ossinyà apareix documentada per primera vegada l'any 977, moment en que Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona, la va donar a la canònica de Santa Maria de Besalú.

En el segle XVIII va perdre la categoria de parròquia i es va convertir en sufragània de Sant Silvestre de Mor 

L'església, per sort,  ha estat recentment restaurada, després d'haver estat molts anys totalment abandonada i parcialment enrunada. De fet,  la coberta de rajols barroca es va ensorrar permetent el creixement de la vegetació en l'interior del temple.

Està formada per una nau rectangular, capçada a l'est per un absis semicircular. En la part central del tambor absidal s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada.

La porta d'accés es troba en el mur sud, als peus de la nau. Segueix l'estil característic de la zona, amb dos arcs en gradació, que envolten un timpà i llinda llisos.

El mur oest és llis. En la part central s'obre una petita finestra de doble esqueixada. Corona el mur un campanar de cadireta de dos ulls, modificat posteriorment per dotar-lo d'aparença de torre.

Tant al costat nord com al sud, podem veure el perímetre dels afegits que ha patit el temple al llarg dels segles. En el costat nord hi ha un espai rectangular tan gran com la nau, del que desconeixem la seva funció. En canvi, en el costat sud, hi havia una petita cambra junt a la capçalera, el que ens fa pensar que es tractava d'una sagristia.