Era el temple parroquial d'aquest veïnat, ara desaparegut. El sector més meridional del poblat era conegut com a Castellar, ja ocupat en època romana (segles II i I a.C.) si bé és molt probable que ja fos habitat anteriorment. Estava situat en el camí que portava cap a Besalú, fet que el convertia en un lloc estratègic. El terme de Portello apareix documentat per primera vegada en l'any 978, mentre que l'església no s'esmenta en cap document anterior al 1514.

L'església es va ensorrar parcialment en el segle XVI, tot i que es desconeix el moment exacte. Entre 1557 i 1573 es va restaurar parcialment, tancant el temple a l'alçada del creuer. D'aquesta manera va quedar en peu un temple de reduïdes dimensions, en el que es va obrir una nova porta en la façana oest.

Aquest petit edifici, que encara es conservava en peu en l'any 1776, ja consta com enrunat en documents de 1828. Actualment només es conserven part dels murs de la capçalera i del creuer. Entre els anys 1982 i 1983 es van realitzar diversos camps de treball per desbrossar  temple i el seu entorn, descobrint el perímetre de la nau, que havia quedat ocult.

El temple estava format originàriament per una sola nau, amb un creuer que configurava una planta de creu llatina. La nau estava acabada en un absis semicircular.

En el braç nord del transsepte encara es conserva l'arrencada de la volta de canó amb que estava cobert.

En el mur est encara es conserva una finestra d'una sola esqueixada i en forma d'espitllera per l'exterior. El seu arc està tallat en un únic bloc de pedra.

El costat sud està molt més deteriorat. En algun moment indeterminat es va obrir una porta en aquest sector, de la que encara queden algunes restes.

Durant les excavacions es va trobar, malgrat que incompleta, l'ara d'altar. Es conserven dues terceres parts d'un bloc rectangular de pedra calcària.