L'església de sant Andreu apareix documentada per primera vegada l'any 977, quan Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona, va donar el temple al monestir de Sant Pere de Besalú. 

L'edifici actual es va construir en el segle XVIII, tal i com consta en la llinda de la porta, on apareix la data de 1737.

De l'edifici romànic original queden poc vestigis. Els més importants estan en el sector de llevant, on trobem l'antiga capçalera, convertida en capella lateral quan es va canviar l'orientació del temple. L'església tenia una sola nau, acabada en un absis rectangular, de tipus pre-romànic, amb el mur de est més alt que la capçalera.

Aquest primitiu temple del segle X, va ser reformat en el segle següent, elevant l'alçada dels seus murs i construint una torre de campanar.

El campanar actual es va edificar sobre el romànic, del que encara es conserven uns dos metres per sobre de la teulada de l'església.

En el sector est podem veure restes dels arcs cecs amb que estava decorat i una finestra geminada cegada.

En la porta es conserva part del forrellat de tradició romànica.