Inicialment dedicada a Sant Julià, era una de les possessions del monestir de Santa Maria d'Amer, documentada per primera vegada l'any 949. En l'any 979 el lloc apareix citat com Lauretum, que vol dir bosc de llorers. A aquest topònim se li va afegir Salvatge, per trobar-se en un indret conegut com Silva o Selva, ja en un document del rei Carles el Calb, de l'any 860.

En 1427 va patir els efectes d'un terratrèmol, no podent ser reparada fins a mitjans del següent segle, degut a la decadència que patia el monestir d'Amer. 

L'edifici és de petites dimensions. Va ser construït en el segle XI en estil llombard. Per aquest motiu la nau està acabada en un absis semicircular, una mica irregular i decorat amb un fris d'arcs cecs i lesenes. En la part central s'obre una petita finestra de mig punt i doble esqueixada.

La nau està coberta amb una volta de canó reforçada per un arc toral.

L'església està abandonada, tot i que encara es troba en bastant bon estat. En el seu interior fins al segle XIX es conservava una interessant talla de la Mare de Déu, de tipus bizantí. Tampoc podem veure en el temple la pila baptismal en forma de copa, que encara apareix documentada a finals del segle passat. Avui en dia només podem veure el bloc de pedra sobre la que es trobava la pila baptismal.

La porta d'accés es troba en el mur nord, formada per un senzill arc de mig punt.

Corona el mur oest un campanar de cadireta de dos ulls.