Província de Girona


San Esteban
(San Esteban de Gormaz, Sòria / Camprodon, Ripollès)

41º 34,458N ; 3º 12,245'O / 42º 18,970N ; 2º 21,380'E    




En aquest cas ens trobem amb un temple, o més ben dit algunes parts d’un temple, que originàriament estava a gairebé 600 km de Camprodon. Es tracta d’una de les antigues parròquies de San Esteban de Gormaz, a la província de Sòria. En 1896 el bisbat d’Osma va reordenar les parròquies de la diòcesi i aquesta església va perdre la condició de parròquia en favor de l’església de l’antic convent de Sant Francesc, que va passar a estar dedicada a Sant Esteve protomàrtir.

Un cop perduda la parroquialitat, el temple va entrar en decadència i en 1920 l’ajuntament va instar al capellà a reparar-la o bé enderrocar-la degut al seu mal estat. Dos anys més tard es procedia a l’enderrocament del temple amb l’autorització del bisbat i de les autoritats culturals de l’època.

L’enderrocament el va fer un contractista del Burgo d’Osma, que es va fer amb totes les pedres de l’església i en podia fer amb elles el que volgués amb l’única condició que si les volia vendre, primer les havia d’oferir a l’ajuntament.

En aquells moments estava per la zona León Leví, un intermediari d’obres d’art responsable també de l’arrencament de les pintures de San Baudelio de Berlanga, que es va fer amb el material de l’església per unes quatre mil pessetes. Les dinou tones de pedra van ser enviades per tren a Barcelona, per embarcar-les direcció a Estats Units. Per sort, les autoritats van retenir els vagons carregats de pedra al port del Morrot i se’n va aturar la venta. Anys més tard es van vendre a un industrial català Cayetano Vilella, que les va traslladar a la seva casa d’estiueig de Camprodon. Allí es va construir una capella amb les pedres de l’antiga església de San Esteban i probablement d’altres edificis medievals.


Destaca la porta d’accés, que va ser profundament alterada en ubicar-la en la nova capella. Sorprenen les seves reduïdes dimensions comparades amb les de la porta original. És pràcticament l’únic element que veiem des de l’exterior de la finca particular on es troba la capella.


Actualment la portalada està formada per quatre arcs en gradació, doncs es va afegir un segon arc totalment llis. El més exterior presenta una decoració a base de boles. La tercera arquivolta es va decorar amb un motiu de soga. La segona, com ja hem comentat és moderna i sense decoració. L’arc més interior té incisions en forma de bocells i ha estat reduïda considerablement la seva amplada.


També es va alterar la posició de les columnes on estan aquests capitells, doncs inicialment donaven continuïtat a les dues arquivoltes més exteriors i actualment ho fa amb les senars.


D’aquesta manera, es va modificar l’ordre dels capitells, passant a ser exteriors aquells que inicialment eren interiors. En la seva distribució actual veiem a l’esquerra un capitell historiat amb un figura humana i un quadrúpede. La dificultat per poder-lo observar des de l’exterior de la finca fa que no puguem precisar més en la descripció. Al seu costat veiem un capitell amb dos quadrúpedes que comparteixen el cap, situat al vèrtex del capitell.

Al costat esquerre veiem aus picotejant-se i un capitell historiat molt erosionat, fet que n’impedeix la seva interpretació.


La façana està decorada amb un grup de mènsules esculpides sota la cornisa. La majoria estan decorades amb figures humanes amb actituds quotidianes. Malauradament només hi ha quinze de la quarantena que tenia el temple original. Es desconeix on anat a parar la resta.


Passa el mateix amb la finestra que hi havia en la part central de l’absis, que estava decorada amb un arquivolta amb capitells i columnes (tot i que aquestes ja havien desaparegut) i amb una motllura escacada.


Tampoc sabem que va passar amb les pintures murals que decoraven la volta absidal.


La nova capella de Camprodon té adossat un petit claustre, els capitells del qual són de procedència desconeguda. Alguns estudiosos afirmen que podrien pertànyer a una porxada de la pròpia església de San Esteban, però la majoria d’especialistes destaquen que no hi ha cap constància escrita ni gràfica de l’existència d’aquest element. Resulta curiós que a la població on trobem la galeria porxada més antiga de la zona, aquest temple no en tingués, però és veritat que en cap dels documents que parlen de la venda i demolició del temple se’n fa referència. També hem de tenir en compte que hi ha més elements que no formaven part de San Esteban, com làpides sepulcrals, una altra portalada, cancells, arcosolis i estàtues.


Com en molts casos similars, lamentem no poder-vos oferir més imatges doncs es troba en una finca particular i les tanques perimetrals n’impedeixen la seva contemplació. Tanmateix, si teniu més interès en el tema podeu consultar el llibre “La Iglesia de San Esteban (San Esteban de Gormaz), Reconstrucción histórico-artística de un “expolio legal” de Carlos de la Casa Martínez i Juan José Ruiz Ezquerro. Les fotografíes antigues que podeu veure en aquesta pàgina han estat extrets d’aquesta publicació.