No ens ha arribat cap document que parli d'aquesta església fins ben entrat el segle XIV. Posteriorment, en 1453, la reina Maria va subscriure els estatuts de la confraria de la Mare de Déu, que tenia la seu en aquesta capella.  

El temple es va construir en el segle XII amb una nau coberta amb una volta lleugerament apuntada. En l'interior dels murs laterals es van rebaixar ells murs per encabir-hi tres capelles, emmarcades per un arc de mig punt. Una línia d'imposta recorre els murs laterals en el punt de l'arrencada de la volta.

Inicialment el temple estava capçat a l'est amb un absis semicircular, del que encara es poden veure algunes restes, però posteriorment es va substituir per una capçalera plana.

La porta d'accés original està en el mur sud. Està formada per un arc de mig punt adovellat.

En el segle XV es va afegir un porxo en el mur oest i i s'hi va obrir una nova porta d'accés, reformada posteriorment en 1772. Corona aquesta façana un campanar de cadireta, molt reformat amb el pas dels segles.