La fortalesa de La Sala es troba situada dins de l'antic terme del castell del Catllar. Quan aquest es va enrunar i es va decidir no reconstruir-lo, es va convertir en la residència habitual de la família Descatllar. Per a desenvolupar aquesta funció va ser necessari reformar i millorar les seves defenses.

Les primeres notícies que ens han arribat daten de l'any 1261, quan Galceran Descatllar va cedir les dues fortificacions al seu fill Ramon, en els capítols matrimonials de l'hereu.

Com ja hem comentat anteriorment, l'enrunament del castell del Catllar va provocar que en 1362 la fortalesa de La Sala assumís les funcions que desenvolupava aquest. Això va ser possible gràcies a un privilegi concedit per Pere el Cerimoniós a Ponç Descatllar.

La fortificació va patir seriosos desperfectes en els anys 1427 i 1428 a causa d'uns terratrèmols. Per aquest motiu la reina Maria autoritzà a Ponç Descatllar a reparar el castell, amb la força dels braços de qualsevol dels homes que vivien en el terme.

El castell va perdre la condició de residència habitual, quan en 1488 Damià Descatllar es va traslladar a viure a Ripoll. A partir d'aquell moment les estades de la família cada cop van ser més esporàdiques.

El passat noble d'aquest edifici no li ha servit per tenir un present igual d'esplendorós, ja que s'utilitza com a magatzem agrari. Recentment s'ha restaurat, reparant la seva teulada i les obertures.

Té planta pràcticament quadrada, amb un pati central, de reduïdes dimensions.

L'edifici ha patit nombroses reparacions i reconstruccions al llarg dels segles. Malgrat això podem diferenciar clarament dues etapes constructives. El mur nord i la meitat dels murs est i oest són els elements més antics. Presenten un gruix d'un metre i nombroses espitlleres.

La resta de murs, en canvi, presenten un gruix aproximat de mig metre. Interiorment estan reforçats amb uns pilars adossats. Molt probablement aquests murs corresponen a la reconstrucció realitzada després dels terratrèmols del segle XV

Les espitlleres que podem veure des de l'exterior són en realitat la fila superior de finestres. El nivell inferior ha quedat soterrat per les diferents aportacions de sediments fetes per riu Ter al llarg dels segles i només és visible des de l'interior.