Passadís que té com a mínim un dels seus murs obert a l'exterior amb arcs o columnes. Podem trobar una única galeria adossada a un dels murs del temple o bé més d'una, formant un claustre.

Atri o pòrtic, que precedeix a l'entrada d'una església i on normalment s'hi allotjaven els sepulcres de nobles o personatges rellevants.

Canal utilitzat per fer caure cap al terra l'aigua de la pluja que llisca per la coberta de l'edifici. Aquest canal té una certa longitud que evita que aquesta aigua vagi a parar als mur i així evitar humitats.

En moltes ocasions es troben esculpides amb animals fantàstics o éssers grotescs. Tot i que també el trobem en l'estil romànic, és amb el gòtic que adquireix la seva màxima esplendor.

Passadís que neix de la prolongació de les naus laterals i que envolta al presbiteri. És molt habitual en les esglésies de peregrinació, doncs permetia als peregrins circular per les naus laterals i pel deambulatori sense interferir en les celebracions litúrgiques. Normalment s'obre al presbiteri mitjançant una arcada.

En alguns casos serveix d'accés a les capelles absidals. També es coneix amb el nom de deambulatori.