Segons la tradició, aquest temple es va construir amb l'objectiu de commemorar el pas de les relíquies de Sant Isidor, que es traslladaven des de Sevilla fins a Lleó l'any 1066, per ordre de Sança, germana del rei Alfons VII. L'edifici actual però correspon al segle XII, que apareix documentat per primera vegada l'any 1178.

El temple està format per una única nau de tres trams acabada en un absis recte.

S'accedeix a l'absis mitjançant un arc triomfal apuntat i doble, que es recolza en dues columnes amb els capitells decorats amb merlets, com els que trobem a la catedral de Zamora.

Els murs laterals estan decorats amb un triple fris de dents de serra sota la teulada, recolzat en mènsules decorades. Aquest triple fris és fruit del sobrealçament del sostre de l'absis quan es va reformar en 1620. En els murs laterals s'obren dues parelles de finestres de mig punt. Aquestes estan decorades amb una arquivolta plana sustentada per columnes amb capitells esculpits amb motius vegetals. 

També hi havia dues finestres de característiques similars en el mur est, però aquestes van ser cegades en 1791 quan es va construir un cambril per allotjar-hi la imatge de la Verge del Carme.

Els murs laterals de la nau estan dividits en tres trams per contraforts. En cadascun d'aquests espais s'obre una finestra com les descrites en el presbiteri en el mur sud i d'un sol arc sense decoració en el mur nord.

La cornisa està decorada amb un escacat, si bé s'ha perdut en molts punts. Aquesta es recolza en mènsules, algunes de les quals conserven els motius amb que van ser esculpides. En el mur sud solen ser els típics que podem trobar en altres temples de la ciutat, de forma troncopiramidal amb fulles en forma de llanceta. En el mur nord hi podem veure rotlles, boles, motius geomètrics, animals i també alguns personatges amb diferents posicions.

L'accés principal es troba en el mur sud. Està format quatre arquivoltes apuntades, decorades amb bossells i mitges canyes. Al seu damunt i recorrent tot el mur es conserven les mènsules on es recolzava el teulat d'un porxo.

Flanquejant la porta trobem dos parelles d'arcosolis, els del costat esquerre lleugerament excavats al mur, mentre que els del costat dret tenen més profunditat.

En l'arcosoli més occidental s'ha va gravar una inscripció, actualment molt erosionada.

En el mur nord s'obre una altra porta d'accés, en aquest cas formada per dues arquivoltes en gradació de mig punt, decorades també amb bossells i mitges canyes.

També en aquest mur trobem un arcosoli, similar als dos orientals del mur sud.

En el costat esquerre del presbiteri veiem un sepulcre, que té una llinda on hi ha esculpits dos àngels turiferaris, dues aus enfrontades i dos lleons també encarats, tots ells sota un arc lobulat. Aquesta llinda descansa en columnetes amb els capitells vegetals.

Es conserva una altra làpida sepulcral, datada l'any 1386, on està enterrat Fernan Gómez Escudero, fill de Gómez Fernandez Caballero.