Castella i Lleó - Província de Zamora
Església de San Isidoro
(Zamora)
41º 30,017'N ; 5º 45,235'O
Segons la tradició, aquest temple es va construir amb l'objectiu de commemorar el pas de les relíquies de Sant Isidor, que es traslladaven des de
Sevilla fins a Lleó l'any 1066, per ordre de Sança, germana del rei Alfons
VII. L'edifici actual però correspon al segle XII, que apareix documentat
per primera vegada l'any 1178.
El temple està format per una única nau de tres trams acabada en un absis
recte.
S'accedeix a l'absis mitjançant un arc triomfal apuntat
i doble, que es recolza en dues columnes amb els capitells decorats amb
merlets, com els que trobem a la
catedral de Zamora.
Els murs laterals estan decorats amb un triple fris de dents de serra
sota la teulada, recolzat en mènsules decorades. Aquest triple fris és fruit
del sobrealçament del sostre de l'absis quan es va reformar en 1620. En els
murs laterals s'obren dues
parelles de finestres de mig punt. Aquestes estan decorades amb una
arquivolta plana sustentada per columnes amb capitells esculpits amb motius
vegetals.
També hi havia dues finestres de característiques similars en el mur est, però
aquestes van ser cegades en 1791 quan es va construir un cambril per
allotjar-hi la imatge de la Verge del Carme.
Els murs laterals de la nau estan dividits en tres trams per contraforts. En
cadascun d'aquests espais s'obre una finestra com les descrites en el
presbiteri en el mur sud i d'un sol arc sense decoració en el mur nord.
La
cornisa està decorada amb un escacat, si bé s'ha perdut en molts punts.
Aquesta es recolza en mènsules, algunes de les quals conserven els motius
amb que van ser esculpides. En el mur sud solen ser els típics que podem
trobar en altres temples de la ciutat, de forma troncopiramidal amb fulles
en forma de llanceta. En el mur nord hi podem veure rotlles, boles, motius
geomètrics, animals i també alguns personatges amb diferents posicions.
L'accés principal es troba en el mur sud. Està format quatre arquivoltes
apuntades, decorades amb bossells i mitges canyes. Al seu damunt i recorrent
tot el mur es conserven les mènsules on es recolzava el teulat d'un porxo.
Flanquejant la porta trobem dos parelles d'arcosolis,
els del costat esquerre lleugerament excavats al mur, mentre que els del
costat dret tenen més profunditat.
En l'arcosoli més occidental s'ha va
gravar una inscripció, actualment molt erosionada.
En el mur nord s'obre una altra porta d'accés, en aquest cas formada per
dues arquivoltes en
gradació de mig punt, decorades també amb bossells i mitges canyes.
També en aquest mur trobem un arcosoli, similar als dos orientals del mur
sud.
En el costat esquerre del presbiteri veiem un sepulcre, que té una llinda on
hi ha esculpits dos àngels turiferaris, dues aus enfrontades i dos lleons
també encarats, tots ells sota un arc lobulat. Aquesta llinda descansa en
columnetes amb els capitells vegetals.
Es conserva una altra làpida
sepulcral, datada l'any 1386, on està enterrat Fernan Gómez Escudero, fill
de Gómez Fernandez Caballero.
|