Província de Girona
Claustre del Mas del Vent
(Palamós, Baix Empordà)
41º 51,625'N ; 3º 8,255'E
A principis del mes de juny els mitjans de comunicació es feien ressò de la
"descoberta" feta pel professor d'art medieval de la Universitat de
Girona, Gerardo Boto. Es tracta d'un claustre "romànic" que hi ha a la finca
particular del mas del vent de Palamós. Hem fet la descripció del claustre
seguint la hipòtesi que és real, tot i que les administracions van
descartar-ho a finals de Juliol del 2012.
La seva procedència no està clara. Per la tècnica utilitzada i els motius
esculpits, fan pensar que va ser construït en terres castellanes i no gaire
lluny de Santo Domingo de Silos, amb qui manté moltes similituds. Algunes
fonts afirmen que podria ser el claustre del monestir, avui en runes, de San
Pedro de Gumiel de Izán, a Burgos.
Pel que s'ha pogut saber fins ara, sembla que aquest claustre va
ser adquirit per un antiquari madrileny, Ignacio Martínez, l'any 1931 i el
va reconstruir en els terrenys d'una aristòcrata a la que coneixia. Entre
els anys 1931 i 1936 es va intentar vendre per cinc milions de pessetes,
però en no aconseguir-ho, es va rebaixar el preu a 3,5 milions, per tal que
l'adquirís un multimilionari nord-americà. Aquesta venda tampoc va prosperar
i el 23 de juliol de 1958 el va acabar adquirint Has Engelhom, avi de
l'actual propietari. Entre el febrer i l'abril de 1959 es va instal·lar en
la seva actual ubicació, segons consta en les fotografies fetes per R.Serrat
i que formen part del fons Fotografia Serrat, que es conserven en el Servei
d'Arxiu Municipal de Palamós.
El claustre actual està format per dues galeries, de deu arcs cadascuna
d'elles, amb dobles columnes.
En el tram central, trobem quatre columnes en
lloc de dues.
Malauradament només es conserven dues galeries, les altres dues han
desaparegut els arcs, però es conserven els seus capitells i les bases.
En realitat es van refer tres galeries, però la del costat sud es va
ensorrar, per inestabilitats del terreny i els propietaris van decidir no
reconstruir-la. Només es conserven damunt els fusts els capitells dels
pilars dels angles i els del grup central de quatre columnes.
El fet d'estar menys resguardats de les inclemències del temps, fa que la
pedra estigui en pitjor estat, doncs està més "bruta" i proliferen alguns
fongs.
Els arcs destaquen per la seva alçada, doncs la clau de volta dels arcs
es troba gairebé a tres metres. Aquesta gran alçada, poc habitual a l'època,
fa pensar que les galeries tenien coberta de fusta i no voltes de pedra.
Els arcs estan protegits per un guardapols escacat. La unió entre arcs
descansa sobre una petita columna, que reposa en els àbacs dels capitells.
Aquest motiu es repeteix en els capitells de San Juan de la Peña, San Pedro
de Sòria i en la catedral de Girona, tots ells realitzats durant la segona
meitat del segle XII i principis del XIII.
Els capitells de les columnes
presenten decoració vegetal.
En els grups centrals, els de quatre columnes, en lloc d'una única
columna, es van esculpir tres.
En la galeria nord, al damunt d'aquestes tres columnetes hi ha un relleu
força interessant i que amb l'estudi corresponent, podria aportar llum sobre
la possible ubicació original d'aquest claustre. Es tracta d'una castell,
amb una gran porta i tres torres. Gerardo Boto el relaciona amb el símbol
d'Alfons VIII de Castella (1155-1214). Això confirmaria la cronologia del
claustre, finals del segle XII, i la procedència castellana del mateix.
Els capitells presenten una riquesa escultòrica molt interessant. La fina
talla i el bon estat de conservació de la majoria, sens dubte fascinen a
l'espectador.
La majoria presenten rics motius vegetals i zoomòrfics, alguns clarament
inspirats en els capitells del claustre de Santo Domingo de Silos.
També podem veure algunes representacions figurades, com la de Samsó amb
els lleons.
Els àbacs també estan esculpits. En ells es van tallar escacats, motius
vegetals i florals.
El passat El 7 de juny de 2012, tècnics del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya van accedir a la finca per documentar i estudiar
aquest claustre, amb l'objectiu de determinar si és original o bé com va dir
en 1966 la historiadora de l'art Carmen Gómez-Moreno, una mera còpia. El
dictamen, de l'aleshores conservadora del
Metropolitan Museum of Art de Nova York,
es va basar en material fotogràfic de l'època. En canvi, per a Gerardo Boto,
un cop visitat el claustre, malgrat l'existència d'algunes pedres noves, com
bona part dels fusts de les columnes, els capitells i els elements
escultòrics conservats són originals del segle XII. L'estat de conservació,
amb molts punts erosionats, així com els motius esculpits, ens fan creure
que realment és una obra romànica. Haurem d'esperar al dictamen del tècnics
de la Generalitat per corroborar aquesta hipòtesi.
Doncs bé, el dictamen va arribar dos mesos més tard, el 31 de Juliol de 2012.
Segons el tècnics de la
Generalitat de Catalunya el claustre és una mera recreació amb fins
ornamentals, feta a principis del segle XX.
No ha estat una decisió fàcil ni pel que sembla massa
unitària. Els dos principals arguments per descartar
l'origen romànic del claustre són la falta de documentació
històrica sobre quin podria ser el seu origen i i
l'excessiva similitud amb els capitells del claustre se
Silos. Uns arguments una mica absurds tot sigui dit.
Pel que hem pogut saber, si que es constata que la
majoria de les pedres són més antigues que el segle XX i que
fins i tot hi hauria alguns elements, tot i que pocs,
romànics. Per aquest motiu es declararà com a Bé d'Interès
Local. Cal pensar que els experts de patrimoni de la Generalitat
han fet un treball exhaustiu i el seu dictamen està
perfectament argumentat i contrastat, però amb els pocs
detalls que n'han transcendit i de l'observació detallada de
les fotografies realitzades, ens sorprèn molt la rotunditat
d'aquest estudi i ens sembla una mica buit de contingut. No
tenim les eines, ni les dades, ni potser els coneixements
per afirmar si és original o no. Encara menys som ningú per
qüestionar l'opinió d'un grup d'experts, però la similitud
de motius esculpits i la manca de documentació no ens
semblen motius suficients, doncs són coses que es donen en
altres edificis o elements que ningú discuteix. Si és una
recreació destinada a decorar un jardí per què el van
intentar vendre a col·leccionistes americans? Potser era
només una estafa, però aleshores per que el volen declarar
Bé d'Interès Local?. Si és una còpia, no hauria de tenir
valor...
També ens sorprèn que algú decideixi fer un claustre amb
capitells que presenten diversos graus d'erosió, amb
motllures fragmentades, amb forats entre les pedres que no
acaben d'encaixar, amb fusts de columnes de dos orígens
diferents i un motiu heràldic no existent en cap altre
claustre, únicament amb un motiu ornamental. Sens dubte o
conté molts més elements originals dels que ens volen fer
creure, o bé és tracta d'un claustre construït amb la idea
d'estafar a algun ric comprador americà. Si és el segon cas,
no hauria de ser catalogat... No té sentit.
A més, cal
recordar que a Palamós es van construir tres galeries i una
es va ensorrar. Si era fals i només de caire decoratiu, per
què no la van refer? I per què no van fer les quatre
galeries? Per què es va construir un teuladet per protegir
els arcs i capitells si aquests no tenien valor? Masses
dubtes i pocs detalls de l'estudi... Crec que no interessa
que sigui original. Per a la propietat i les administracions
podria ser un problema...
Les imatges del claustre han estat cedides a Art Medieval per en Joan Ramon
Planas.
|