El castell d'Oix va ser construït pels senyors de Bestrecà en el segle XV per tal d'establir-hi la seva residència. Antigament havien residit en el castell de Bestrecà, que hi havia al cim del turó que porta el mateix nom. Aquest trasllat es va produir degut a les destroces i saqueig que va patir la fortalesa de Bestracà en un atac dels remences, quan eren senyors del castell els Baturell.

En el segle XVII, el marquès d'Almazan va intentar enderrocar-lo amb l'excusa de que en ell s'hi refugiaven bandolers. Per sort l'ordre del marquès va ser derogada.

La fortificació va ser el casal dels Baturell fins que en la segona meitat del segle XVIII Bonaventura Puigbaturell-Bestrecà i d'Asper es va casar amb Teresa de Càncer, que prèviament havia estat casada amb Ramon de Sants, senyor de la casa de Montrodon. Des d'aquell moment, la possessió del castell va passar a mans de la família Sants.

El títol de Bestrecà es va anar perdent, especialment després que a principis del segle XIX el senyor d'Oix, de Talaixà i de la casa de Montrodon va morir sense descendència. Des d'aquell moment el títol passà per les mans dels Marquesos de Monistrol i la família dels Escribà de Romaní, fins que finalment es va perdre.

Té planta quadrada i s'organitza al voltant d'un pati central gòtic, que n'és l'element més característic. Sorprenen les nombroses espitlleres obertes en els seus murs, situades a diferents nivells. Potser responen a la por dels Baturell a tornar a patir un atac com el que va provocar el seu trasllat fins aquesta fortalesa. Destaca el gran finestral gòtic trilobulat del mur sud.