Província de Girona
Castell de Fornils
(Susqueda, La Selva)
42º 01,787'N ; 2º 51,037'E
No hi ha gaires noticies sobre el orígens d'aquest edifici. A principis del
segle XI el terme del castell de Fàbregues es va dividir en
dos: per una banda es va crear el terme del
castell de Rupit i per altra el
del castell de Fornils, que comprenia les parròquies de Sant Martí i
Susqueda.
Aviat però, el castell de Fornils passà a dependre del de Rupit,
el que va provocar una pèrdua d'importància d'aquesta fortificació i a
partir del segle XIV entrarà en decadència. En aquesta època els dos
castells eren propietat dels Cardona. En 1369, Gilabert VI de Cruïlles va
comprar els drets sobre aquestes dues fortificacions.
Malauradament l'estat de conservació és molt deficient per tractar-se d'una
propietat privada. Els seus propietaris no han estat gaire interessats en la
conservació d'aquest edifici.
La primera gran agressió va ser en el
segle XIX, quan es va decidir enderrocar el mur sud del recinte fortificat
per tal d'utilitzar els carreus en l'ampliació del mas Roure. Si bé aquest
enderrocament és comprensible, doncs es produeix en un moment en que no es
donava valor al edificis antics. En canvi, no té cap justificació el que es
va fer a la dècada dels vuitanta del segle passat, quan l'empresa
propietària dels terrenys en el que es troba el castell va decidir tirar a
terra tot el mur nord per poder reforçar els murs de contenció al voltant de
la seva nau industrial, situada en un altre municipi. La denuncia d'un veí
va evitar que es continués derruint el castell, però no es va obligar a la
propietat restituir el mal fet... Des d'aleshores el castell està en un
estat lamentable, enrunant-se poc a poc i ple de vegetació. Una de les
fortificacions més interessants de les comarques gironines va desapareixent
de mica en mica, sense que ningú no en faci res.
El castell s'articula al voltant d'una torre circular aixecada en el segle
XI, que conserva dos
pisos amb una alçada aproximada de vuit metres. Les dues plantes tenen
coberta de pedra. La comunicació entre totes dues es fa mitjançant una
obertura en la part central de la coberta d'una mica més d'un metre de
diàmetre.
S'accedeix a ella per una porta rectangular, amb una llinda sota
un arc de mig punt de descàrrega per la part interior. Aquesta s'obre en el primer pis.
Entre els segles XII i XIII es construeix la resta de dependències. Al nord de la torre hi ha una gran edifici rectangular, que tenia dues
plantes. La inferior estava coberta amb una volta de pedra, de la que queden
les arrencades en els murs laterals. Malauradament no us podem oferir
imatges del seu interior, doncs la espessa vegetació fa perillós accedir-hi.
El mur nord era un dels panys exteriors del castell i per aquest motiu
s'obren diverses espitlleres.
Aquest mur es prolonga cap a l'est un cop finalitzat l'edifici, fent el
tancament de muralla. Aquesta muralla es la que es va enderrocar parcialment
i per tant només queden minses restes de tot el seu perímetre.
Al sud de la torre trobem un altre gran edificació, de la que només
queden dos panys de paret en forma de L. En un d'ells s'obren tres
espitlleres d'una sola esqueixada.
També podem veure l'arrencada de la volta
de mig punt que cobria la sala.
|