No hi ha gaires noticies sobre el orígens d'aquest edifici. A principis del segle XI el terme del castell de Fàbregues es va dividir en dos: per una banda es va crear el terme del castell de Rupit i per altra el del castell de Fornils, que comprenia les parròquies de Sant Martí i Susqueda.

Aviat però, el castell de Fornils passà a dependre del de Rupit, el que va provocar una pèrdua d'importància d'aquesta fortificació i a partir del segle XIV entrarà en decadència. En aquesta època els dos castells eren propietat dels Cardona. En 1369, Gilabert VI de Cruïlles va comprar els drets sobre aquestes dues fortificacions.

Malauradament l'estat de conservació és molt deficient per tractar-se d'una propietat privada. Els seus propietaris no han estat gaire interessats en la conservació d'aquest edifici.

La primera gran agressió va ser en el segle XIX, quan es va decidir enderrocar el mur sud del recinte fortificat per tal d'utilitzar els carreus en l'ampliació del mas Roure. Si bé aquest enderrocament és comprensible, doncs es produeix en un moment en que no es donava valor al edificis antics. En canvi, no té cap justificació el que es va fer a la dècada dels vuitanta del segle passat, quan l'empresa propietària dels terrenys en el que es troba el castell va decidir tirar a terra tot el mur nord per poder reforçar els murs de contenció al voltant de la seva nau industrial, situada en un altre municipi. La denuncia d'un veí va evitar que es continués derruint el castell, però no es va obligar a la propietat restituir el mal fet... Des d'aleshores el castell està en un estat lamentable, enrunant-se poc a poc i ple de vegetació. Una de les fortificacions més interessants de les comarques gironines va desapareixent de mica en mica, sense que ningú no en faci res.

El castell s'articula al voltant d'una torre circular aixecada en el segle XI, que conserva dos pisos amb una alçada aproximada de vuit metres. Les dues plantes tenen coberta de pedra. La comunicació entre totes dues es fa mitjançant una obertura en la part central de la coberta d'una mica més d'un metre de diàmetre.

S'accedeix a ella per una porta rectangular, amb una llinda sota un arc de mig punt de descàrrega per la part interior. Aquesta s'obre en el primer pis.

Entre els segles XII i XIII es construeix la resta de dependències. Al nord de la torre hi ha una gran edifici rectangular, que tenia dues plantes. La inferior estava coberta amb una volta de pedra, de la que queden les arrencades en els murs laterals. Malauradament no us podem oferir imatges del seu interior, doncs la espessa vegetació fa perillós accedir-hi.

El mur nord era un dels panys exteriors del castell i per aquest motiu s'obren diverses espitlleres.

Aquest mur es prolonga cap a l'est un cop finalitzat l'edifici, fent el tancament de muralla. Aquesta muralla es la que es va enderrocar parcialment i per tant només queden minses restes de tot el seu perímetre.

Al sud de la torre trobem un altre gran edificació, de la que només queden dos panys de paret en forma de L. En un d'ells s'obren tres espitlleres d'una sola esqueixada.

També podem veure l'arrencada de la volta de mig punt que cobria la sala.