El castro de Funullaris apareix per primera vegada en un pacte signat l'any 1085 entre els comtes Hug d'Empúries i Guislabert II de Rosselló. Aquest mateix pacte es va anar repetint entre les dues famílies al llarg del segle XII.

Els drets de l'alta senyoria del castell de Fonolleres va restar en mans de la nissaga dels Empúries fins que en 1268, el bisbe Pere de Castellnou va comprar aquest castell i el de Rupià per 34.000 sous.

Les restes d'aquesta antiga fortificació són més aviat minses. Incomprensiblement en 1970 es va enderrocar un llenç de muralla, amb una filera d'espitlleres, de gairebé 15 metres de llargada i una alçada d'un metre i mig. Estava situat a llevant de l'església de Sant Cristòfol, en l'espai que ocupava el cementiri parroquial i que fou trasllada en aquella època. Algú va considerar que era més important aplanar el terreny que no pas conservar una part de la història i patrimoni del poble...

Si que es conserva un fragment de la cantonada nord-est de la fortificació, integrada en una casa posterior, en un estat de conservació lamentable.

Es conserven dos panys de muralla fets amb pedra sorrenca de petites dimensions, escairats d'una manera molt tosca i sense polir, que s'arrengleren de manera irregular. Podem veure cinc espitlleres, tres en el mur nord i dues en l'est, fetes amb carreus més grans i ben polits.