Província de Girona


Castellot de Beuda
(Beuda, Garrotxa)

 42º 14,640'N ; 2º 42,791'E     




En l’any 1002 el papa Silvestre II va emetre una butlla on es cita aquest castell per tal d’ubicar en monestir de Sant Llorenç del Mont. A finals del segle XI, Udalard Bernat, vesvcomte de Besalú i senyor dels castells de Mont-ros i Milany, es va casar amb Ermesenda de Beuda i Montagut. Aquesta va deixar en testament els dos castells al seu net Udalard, vescomte de Besalú.


En 1281, Sibil·la de Palau i Cabrera es va vendre el castell al rei Pere II el Gran, que a la seva vegada el va cedir posteriorment a Ponç Hug IV d’Empúries en agraïment a l’acció d’aquest contra la invasió de Felip l’Ardit. En 1285 Ponç Hug IV va concedir diverses possessions a la zona a Berenguer de Queixans. Aquesta família va construir un nou castell, en aquest cas prop de l’església de Sant Feliu. Cal suposar que a partir d’aquest moment s’abandona l’antic castell.


El castell estava format per una torre circular, situada en l’angle sud-est i feta amb carreus lleugerament escairats units amb morter de calç. Actualment no arriba als sis metres d’alçada, amb uns murs de més d’un metre d’amplada.


L’envolta una muralla de planta rectangular irregular, de factura posterior. En el mur occidental s’obre la porta d’accés, que ha perdut les seves dovelles. En el mur nord encara es conserven dues sageteres. També en el sector més proper a aquest mur, però en el de llevant en trobem una altra.

Fora del recinte sobirà, en un nivell inferior hi trobem una cisterna i un pou.

Aquest castell estava protegit pel sud i l’est pels propis penya-segats on s’assenta, mentre que el costat nord va ser protegit per una muralla, de la que queda en peu un fragment de gairebé un metre de gruix i tres d’alçada.