Província de Girona


Castell i Muralles de Bàscara
(Bàscara, Alt Empordà)

42º 9,637'N ; 2º 54,578'E      




Des de que tenim constància de l'existència de la vila de Bàscara, aquesta sempre va estar subjecta als bisbes de Girona. L'any 917 es va realitzar una deposició de testimonis a l'església de Borrassà, en presència dels representants de Lluís el Piadós, l'arquebisbe de Narbona i el bisbe de Nimes, per dirimir els límits territorials de Bàscara.

En 1187 el rei Alfons I va concedir al bisbe Ramon Guissall l la celebració d'un mercat setmanal els dimecres i va prohibir que se'n realitzés cap altre en la zona compresa entre Besalú, Torroella de Montgrí, Girona i Peralada. En 1236, Jaume I li va concedir la realització d'una fira anual.

L'any 1225, el comte Hug IV d'Empúries va atacar el castell de Bàscara durant la seva croada contra l'església, en defensa dels albigesos. Posteriorment va ser obligat a reparar-ne els danys causats.

En 1241 Jaume I va autoritzar la reforma i ampliació de les fortificacions de la vila. En estar situada en una via important de comunicació, es va convertir en un lloc estratègic, fet que provocà nombrosos atacs i per tant que les seves fortificacions es reconstruïssin en diverses ocasions, com per exemple en 1379.

Muralles  Muralles

Encara es pot observar bona part de les muralles, especialment en el sector nord de la vila.

Muralles  Muralles

En aquest sector també hi trobem les restes del castell episcopal, edificat entre els segles XIII i XV. Malauradament es troba en molt mal estat de conservació. Destaquen les seves altes façanes i una gran torre circular, coneguda com la torre de la presó. 


L'estat del castell es deu en gran part al període d'ocupació francesa, doncs quan el van abandonar en 1814, el mariscal Louis Gabriel Suchet va ordenar la seva voladura.

En el sector sud del poble encara es conserva una dels portals de la muralla, que permet l'accés al nucli antic.



Prop del castell, s'alça l'església parroquial de Sant Iscle.