Província de Girona


Castell de Benedormiens
(Castell - Platja d'Aro, Baix Empordà)

41º 48,906'N ; 3º 01,841'E     




L’any 1401 apareix documentat per primera vegada el castrum Benedormiens, quan la comtessa Ermessenda es va reunir amb el seu germà Pere Roger, bisbe de Girona, amb Gausfred Vidal i la seva esposa Quíxol, senyors de Pals i l’abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols a l’església de Santa Cristina d’Aro per parlar d’aquest castell. En aquesta reunió s’estableix que la fortificació haurà d’estar defensada nit i dia per homes a peu i cavallers, per donar seguretat als habitants de Sant Feliu de Guíxols fins a Calonge davant els atacs dels pagans (musulmans). Aquest acord també establia donar el control de la fortificació a la comunitat de Sant Feliu de Guíxols.


Malgrat el domini de l’abat en el castell, també està documentada la influència que tenien en aquesta fortificació els senyors de Pals i en 1053 es cedeix el castell a Bernat Gausfred. En acabar aquesta cessió es produïren alguns enfrontaments pel seu control entre els senyors de Pals i el monestir, que es van acabar amb la redacció d’un nou document en 1099, pel qual l’abat de Sant Feliu cedia la castlania a Ramon Gausfred. En 1104, Oliver Bernat de Pals va tornar al monestir el castell i altres possessions. En 1197 el castell torna a canviar de mans, doncs el cenobi el donarà en feu a Guerau de Lledó. A partir d’aquest moment la fortificació apareix com a castell d’Aro.


L’edifici va ser destruït parcialment com a mínim en dues ocasions: l’any 1462 durant la guerra dels remences i l’any 1879 quan va patir un important incendi.


El castell actualment és de propietat municipal, que en 1970 va iniciar una restauració integral de l’edifici per destinar-lo a usos culturals. Malauradament, aquesta intervenció no va ser tot l’acurada que s’espera en un edifici d’aquestes característiques i es van eliminar nombrosos elements originals.


Els murs més propers a l’església són els que presenten més elements de l’època medieval. En el mur oest veiem a la part baixa nombroses espitlleres.

Sector oest   Part baixa del sector oest

També en el mur est, fet amb carreus disposats en fileres regulars, podem veure algunes finestres d’aquest tipus, una d'elles adaptada per a armes de foc.


En el pis superior veiem una finestra gòtica, que ha perdut les columnes i capitells.


En aquest sector s’obre la porta d’accés, d’arc de mig punt, fet amb grans dovelles.

Accés al castell   Porta d'accés al castell

En creuar aquest portal hi trobem un passadís cobert amb volta de canó, que enes porta fins al pati, al voltant de la qual s’organitzen diverses estances molt reformades, doncs van quedar molt afectades per l’incendi.