Província de Girona


Castell de Segueró
(Beuda, Garrotxa)

42º 14,422'N ; 2º 44,952'E    




La primera notícia del lloc de Segueró data del 1001, quan trobem en un document l'església de Santa Maria de Segueró. Del castell i del seu terme no es tenen gaires notícies i algunes són bastant confuses. Sembla que en el segle XIII la família Cases de Segueró tenia la senyoria de terres i masos en aquest lloc. A principis del XIV està documentada la família Segueró, que cobrava les tres quartes parts dels delmes d'aquest indret.

Vista general 

Resulta complicat discernir les diferents etapes constructives d’aquesta edificació, doncs ha estat molt refeta i modificada al llarg dels segles, especialment quan va ser adaptada com a casa de pagès i posteriorment com a residència particular. Actualment és de propietat privada, motiu pel qual només us podem oferir imatges preses des de l’exterior.

 

L’edifici actual té forma de U, essent la galeria de tramuntana la més antiga, especialment el sector de nord-est. Sembla que aquest espai va ser la inicial torre on vivien els senyors de Segueró.


Vista general 

Era una torre de planta gairebé quadrada, dividida en dos pisos. Aquesta divisió era amb un trespol de fusta, reforçat en època gòtica amb un arc de diafragma.

Primer recinte fortificat 

Es desconeix on estava l’accés original d’aquesta torre, probablement s’hagi perdut amb els afegits o els murs refets, com per exemple el de llevant.

En algun moment es va construir una porta en el mur de migdia, oberta al pati interior i formada per un arc de mig punt format per sis dovelles. Aquest va ser l’accés principal a la torre fins que en època moderna es va obrir una nova porta en el mur nord, que és l’actual accés a l’edifici.

En la part superior del mur nord podem veure un motiu decoratiu a base de carreus i lloses disposades verticalment, entre dues rengleres de lloses planes.

Detall decoratiu 

A aquesta torre se li han anat afegint diverses estances, fins configurar l’aspecte actual. Es poden veure dos etapes constructives diferents. En època encara medieval es va adossar a la torre per ponent tot un cos, que va transformar la planta de l’edifici en rectangular. Destaca una cambra coberta amb volta de pedra, en la que encara hi ha restes d’encanyissat.

En una tercera etapa constructiva es van afegir les dues altres ales en forma de L.