Apareix documentada per primera vegada a finals del segle XII, com una possessió de Ramon de les Fonts, que la va deixar a la seva filla Urrraca, casada amb Guillem de Juvinyà. Posteriorment va ser venuda a Miquel Planes, a qui li van confiscar després de la guerra remença, per donar-la a Climent de Cabrera, fill del vescomte de Bas. En els següents segles va canviar en diverses ocasions de mans, fins que a final del segle XX va passar a ser de titularitat municipal.

El conjunt està format per dos edificis, units posteriorment per una única façana. La construcció més antiga és la torre quadrada, que trobem a l'esquerra de la façana.

La torre té una alçada d'uns 10 metres, amb uns murs d' aproximadament 1 metre de gruix. El seu parament ens recorda en alguns punts a l'opus spicatum, que el morter utilitzat en la restauració ha deixat ocult en bona part. En els pisos inferiors conserva nombroses espitlleres.

Posteriorment s'amplià l'edifici amb un nou cos.

Aquest sembla que es va construir sobre les restes d'una antic molí hidràulic, incendiat a finals del segle XII o principis del XIII.

L'edifici actual està dividit en tres plantes, la superior afegida posteriorment. En el nivell inferior s'obre una porta, que ens condueix cap a una gran sala, dividida en tres espais per dos arcs de mig punt. En els seus murs s'obren diversos espitlleres.

En el nivell intermig es troba la sala noble. S'accedia a ella per unes escales exteriors, que comuniquen el pati amb una terrassa on s'obre la porta d'accés a aquesta cambra. Un  arc de mig punt amb grans dovelles ens convida a entrar a una gran sala on encara es conserven els festejadors de les finestres. Aquestes són de mig punt a excepció de la del mur nord que és geminada. Per accedir a ells cal pujar uns quants graons.

Per unir els dos edificis, durant la restauració, es van construir dues passarel·les i es van obrir i modificar unes portes, que en fotografies prèvies a la restauració no s'observen. Probablement, per les marques que s'observen en les citades fotografies, les passarel·les estaven fetes amb fusta i la seva funció era defensiva i no de comunicació entre els dos edificis.